Arrels de Catalunya: Banyoles i Besalú


En el cor de la Catalunya vella, encara podem copsar un moment crucial en la història d'Europa, quan s'estava recuperant la vitalitat urbana, a les antigues ciutats romanes -que havien subsistit com a seus episcopals- i als nous nuclis de població sorgits en llocs estratègics.

Al voltant del llac de Banyoles, en un indret on s'ha documentat la presència humana des de l'Antiguitat, l'església de Santa Maria de Porqueres és un testimoni de la continuïtat del llegat cultural romà. En aquest petit i bell edifici romànic es van reinterpretar models arquitectònics generats a la Roma imperial: l'arc de triomf, la basílica i els espais de planta central.


L'absis de Santa Maria de Porqueres reprodueix les plantes polilobulades que, deu segles abans, s'havien assajat amb tant d'èxit a la vil·la que l'Emperador Hadrià va construir prop de Tívoli.

Al pont de Besalú amb el grup d'Humanitats, l'estiu de 2009.
A Besalú es va aturar el temps en plena Edat Mitjana,
en ser frustrat l'ambiciós projecte que els seus comtes
havien endegat per a la seva capital.

Al call de Besalú vam visitar el micvé,
l'edifici on els jueus realitzaven els banys rituals.


L'església monàstica de Sant Pere de Besalú és un exemple notable de l'arquitectura romànica a Catalunya i, també, l'edifici que millor expressa les aspiracions de la família comtal per a la seva capital.

Al final de la nau central, el ritme auster i solemne dels pilars contrasta amb l'esveltesa i la 'transparència' de l'absis. Una altra cita culta de l'arquitectura romana, concretament del tipus d'edifici de planta central amb deambulatori, desenvolupat a la rotonda del Sant Sepulcre de Jerusalem o al Mausoleu de la Princesa Constantina a Roma.