Arrels de Catalunya: Empúries i Sant Pere de Rodes


Tan sols una cortina fina de pins separa els murs venerables d’Empúries del Mediterrani que ens agermana amb grecs i romans. Des de l'altre extrem del nostre mar, de Focea, a l'Àsia Menor, vingueren els grecs a fundar una colònia que, uns segles més tard, seria la porta d'entrada dels romans a la península hispànica. Emporion, Emporiae, Empúries... ha estat, doncs, el cordó umbilical que va connectar aquestes terres amb el món hel·lènic i amb Roma, el bressol de la nostra civilització.

. Amb el grup d'Humanitats a l'atri d'una domus romana d'Empúries, l'estiu de 2008.

Vista del paisatge espectacular on es va fundar el monestir de Sant Pere de Rodes, abocat al Mediterrani.

Feia molts segles que Empúries havia deixat de ser un municipi romà, quan els monjos benedictins varen aixecar un monestir dedicat al Príncep dels Apòstols en aquest indret de l'Empordà. En l'arquitectura i en la litúrgia d'aquesta ciutadella espiritual es varen celebrar els víncles seculars de la Catalunya naixent amb la mare Roma.

Amb el grup d'Humanitats a l'antiga església monàstica de Sant Pere de Rodes.

En la nau central de l'església de Sant Pere de Rodes reviu i s'actualitza el llenguatge arquitectònic de l'antiga Roma, tot evocant els espais monumentals de les termes imperials de la Urbs, tal com es pot comprovar en la imatge inferior.

El frigidarium de les Termes de Dioclecià, a Roma, arranjat al segle XVI per a convertir-se en la basílica de Santa Maria degli Angeli.

Sant Pere de Rodes.

En l'Arc de Constantí i en la façana de l'Amfiteatre Flavi -el Colosseu- podem veure la teoria arquitectònica romana que varen seguir els constructors de Sant Pere de Rodes.



OLIVER-BONJOCH, J.; “De les primeres basíliques cristianes i de Sant Pere de Rodes”, Analecta Sacra Tarraconensia, Vol. 77 (2004), p. 5-16.