Un d’aquests llocs és la Càtedra Gaudí, que en la meva memòria continua existint dins de les cavallerisses de la Finca Güell, protegida pel mateix drac ferotge, de ferro negre, que havia de guardar el Jardí de les Hespèrides en les especulacions erudites de Gaudí, Verdaguer i el comte Güell. No em costa gens imaginar-me travessant aquella porta fantàstica, i entrant en aquella biblioteca, per a trobar el professor Bassegoda treballant darrere la seva taula, tot envoltat d’un caos ordenat de llibres, arxivadors i antiguitats, amb els seus gossos ajaguts a prop.
Així vull recordar-lo, professor, i recordar-nos a tots nosaltres, a l’Encarna i els meus companys de doctorat, arquitectes vinguts d’ultramar, en aquell espai entranyable on sempre ens vam sentir acollits com a casa,.. com en una d’aquelles celebracions de sant Joan, amb les coques, les begudes i les safates de menjar convivint amb llibres, expedients i capsetes de diapositives.
Va ser un privilegi i un honor tenir-lo com a professor, i haver-me iniciat com a investigador baix el seu mestratge. Ara l’hem de deixar partir, amb tristesa, tot i que aquests darrers temps no han estat gens bons pel seu estat de salut. Tanmateix, mai no el podrem oblidar cap dels qui ens hem beneficiat, d’una forma o d’una altra, del seu saber.
Descansi, professor, i emporti’s més enllà l’afecte que va sembrar.
+ 30 de juliol de 2012
El Professor Joan Bassegoda Nonell, tal com el volem recordar els qui vam ser alumnes seus: treballant a l’antiga seu de la Reial Càtedra Gaudí, a les cavallerisses de la Finca Güell que ell mateix va restaurar i habilitar per a acollir el primer -i de moment únic- centre d’estudis dedicat a Gaudí.
Foto: 1 d'abril de 2006