Conte nadalenc: El flautista invisible



De vegades, prop del riu, volen les notes perdudes d’una flauta solitària, per patis foscos i carrerons estrets, o llisquen pel Pont dels Sabaters, tot pintant el silenci de colors. Els qui senten aquests sons meravellosos, afinen les seves oïdes, instintivament, volent esbrinar la seva procedència,.. fins que els seus ulls ensopeguen amb una finestra oberta i els fixen en ella uns instants, confiats en enxampar la silueta del flautista. Quan, de sobte, la melodia dansa al seu voltant, tant a prop seu, i es tomben, desconcertats i alhora fascinats, i s’enrosquen, divertits, tot palpant el seu entorn, com si volguessin agafar-la amb les mans... Però, llavors, la música fuig veloç i s’escorre per un carreró recargolat, rebotant entre els murs descrostats de vells edificis.
...

La resta del conte la podeu llegir aquí.

Y en lengua castellana aquí

In English here.