Dr. J. Oliver-Bonjoch

Recuerdos de un patio de Alepo

2012-02-02T21:58:00.010+01:00

.
Una de estas noches, cogí el sueño mientras me imaginaba en este patio, echando mano de mi memoria para atrapar de nuevo cada uno de sus detalles... La fuente de mármol y el joven olivo que le da sombra. La penumbra misteriosa del iwan, en el que me hubiera gustado recogerme para escuchar uno de los cuentos de Scheherezade. Las numerosas ventanas que regalan la luz y el frescor del patio a las habitaciones de la casa, sobre todo las de la hilera superior, pequeñas, esbeltas, coquetas, con sus arcos inconfundiblemente islámicos. Las farolas que salpican colores al caer el sol... Incluso el tono cálido levemente rosado del pavimento y los muros. Tan sólo cerrar los ojos, y casi puedo sentir la textura rugosa y fría de aquellas piedras... Y en cambio, que lejana e irreal me parece Siria cada vez que leo y escucho las noticias de las atrocidades que están sufriendo sus gentes. Casi un año después de alojarnos en la preciosa y acogedora casa solariega que se levanta alrededor de este patio de Alepo.

Foto: 7 de marzo de 2011.

Curs de Postgrau en Patrimoni Cultural

2012-01-14T13:19:00.000+01:00

Facultat de Filosofia URL (febrer-maig 2012)

L’objectiu d’aquest curs és formar especialistes en la gestió i la difusió del patrimoni cultural, amb una atenció especial al patrimoni eclesiàstic, i oferir uns coneixements específics sobre alguns aspectes de la seva naturalesa, i també uns instruments necessaris per tal d’intervenir-hi, ja sigui amb finalitats educatives o amb l’objectiu d’aprofitar-lo com a recurs turístic.

Continguts de la meva participació en aquest curs:

1. La ciutat com a organisme viu
Arqueologia i ciutat : Casuística de la convivència de les restes del passat en la ciutat contemporània. La ciutat històrica i monumental. Descobrir la Barcelona romana. La ciutat medieval. Comprendre la Barcelona medieval

2. La ciutat, museu d'arquitectura
Introduccions a l’arquitectura romànica i a l’arquitectura gòtica. Simbologia en l’arquitectura sacra.

3. Viatge i cultura
Planificació d’un viatge cultural. Viatge i ciutat monumental. L'itinerari.

4. Altres eines per a la interpretació del patrimoni monumental cristià
Art, simbolisme i vida quotidana als monestirs. Art i iconografia cristiana.

Més informació: blog del curs

Fotos: Abadia de Iona, Escòcia (agost 2010) i Bled, Eslovènia (gener 2010)

Navidad 2011

2011-12-23T02:07:00.012+01:00

Por lo menos una vez al año, desde hace ya unos cuantos, tengo la suerte de viajar a Eslovenia. En algunos de estos viajes, he podido acercarme a Bled, un paraje mágico de este bello y pequeño país centroeuropeo, donde he tomado las siguientes fotografías, correspondientes al verano de 2007, el otoño de 2011 y el invierno de 2010 (¡me falta la primavera!). Creo que estaréis de acuerdo conmigo en apreciar que, a pesar de las preferencias que podáis tener, el lago de Bled continua siendo bello en cualquier metamorfosis producida por el paso de les estaciones, y bajo condiciones atmosféricas y lumínicas bien distintas.

Para este año que se acerca, que tanto se empeñan en anunciarnos con un tono gélido y tenebroso, os deseo que no perdáis nunca la capacidad de encontrar la Belleza -el Amor, la Luz, la esperanza,..- en cada momento de vuestra vida.

Presentació en català

Visita a Scala Dei

2011-12-01T20:15:00.014+01:00

El 27 de novembre, amb un grup d'Humanitats, vàrem visitar l'antiga cartoixa de Scala Dei (Escaladei segons la toponímia actual), al cor del Priorat, la comarca que durant segles van ensenyorir els priors cartoixans. Entre les ruïnes de la cartoixa, en una cel·la reconstruïda amb una sensibilitat exquisida, vam poder imaginar com era el dia a dia d'aquells homes, mig monjos i mig eremites, que havien traslladat al peu del Montsant una forma de vida nascuda mil anys enrere entre les muntanyes de la Vall del Nil.

El grup avançant entre ruïnes com les que descriu Bécquer a El Miserere, sota una boira glaçada com l'alè d'un espectre...

Panoràmica del Priorat des de la Morera de Montsant.

La Corona va confiar a cartoixans (Scala Dei) i cistercencs (Poblet i Santes Creus) bona part de la tasca de repoblació de la Catalunya nova.

Fotos de grup: Jesús Moreno (novembre 2011)

Craigievar Castle

2011-09-18T12:02:00.060+02:00

Un joiell del Renaixement escocès

Dimecres passat (14/09/2011), vam començar l’assignatura “Art i societat a Europa, del Renaixement al Barroc” amb una visita virtual al castell de Craigievar. Potser hauria estat lògic començar a Florència, al mateix bressol del Renaixement, però, aquest bell i singular castell escocès ens permet tenir un punt de vista original de les dimensions geogràfiques i temporals d’aquest grandiós moviment cultural i artístic nascut al centre de la Mediterrània, així com també de la riquesa i la diversitat d’interpretacions que varen anar fructificant a mida que s’escampava pel nostre continent.

El castell de Craigievar està a uns 44 quilòmetres d’Aberdeen, terra endins, en un paisatge ondulat que alterna les terres de conreu i pasturatge amb alguns boscos frondosos. Els Mortimer, senyors d’aquestes terres des de temps medievals, hi varen construir el castell, al segle XVI, format per una torre i un recinte fortificat.

L’any 1610, un mercader d’Aberdeen anomenat William Forbes of Menie, va adquirir la finca de Craigievar i va endegar una remodelació del castell, seguint l’exemple d’altres castells que ja havien entrat en el Renaixement, en adoptar les innovacions arquitectòniques i els recursos decoratius assajats en els châteaux del Loira i en les mansions angleses dels temps de la Reina Elisabet.

La boira embolcalla el perfil fantasmagòric del castell.

Del recinte fortificat que completava el castell fins a finals del segle XVIII, només es conserva el tram occidental del mur i la torre angular que es pot veure a l'esquerra de la fotografia superior.

La torre central del castell de Cawdor ens pot donar una idea del caràcter medieval del castell de Craigievar abans de la remodelació del segle XVII.

La fesomia del castell es va modelar afegint-hi torretes cilíndriques amb cobertes punxegudes a les cantonades, i realçant una torreta prismàtica central coronada amb una balustrada renaixentista, l’únic signe genuïnament clàssic del conjunt.

La torre central del castell de Glamis va ser transformada en la mateixa època i amb els mateixos criteris que van regir la metamorfosi de Craigievar.

El saló principal del castell de Craigievar, cobert amb una volta d'aresta i presidit per una representació imponent del nou escut Reial -realitzada amb estuc damunt de la llar de foc-, que celebra la unió de les corones d'Escòcia i Anglaterra.

El 1603 -set anys abans de l’adquisició del castell per William Forbes-, en morir Elisabet I d’Anglaterra, Jaume VI d'Escòcia havia heretat el seu Reialme i s’havia convertit en el primer Sobirà de la Gran Bretanya (Rex Magnae Britanniae). Aquesta celebració de la Monarquia en una residència aristocràtica és un altre signe característic de l’època del Renaixement, que coincideix amb la construcció dels grans estats europeus, que havia estat possible gràcies a l’enfortiment de l’autoritat Reial en detriment del règim feudal.

L’estil dels estucs que decoren la volta del saló s’havia desenvolupat a Anglaterra durant el regnat d’Elisabet I, i els motlles emprats a Craigievar, l'any 1627, ja havien estat utilitzats en diverses mansions d’Anglaterra i Escòcia. El 1606, aquests motlles els havien fet servir els guixaires que van decorar un sostre d’una mansió de Bromley-by-Bow, que actualment es conserva al Victoria and Albert Museum. També es van emprar en el Great Hall del castell de Glamis i en Laich Hall del castell d’Edinburgh.

Entre 1615 i 1617, les cambres Reials del castell d’Edinburgh van ser remodelades per a acollir la visita de Jaume I de Gran Bretanya, amb motiu del 50è aniversari de la seva entronització com a Rei dels escocesos. En el sostre del Laich Hall (fotografia superior) es poden reconèixer els mateixos motius decoratius dels sostres de Craigievar.

Encaixats en la trama geomètrica que decora la volta del saló i els sostres d'altres cambres del castell, hi ha uns medallons que emmarquen les efigies de diversos personatges històrics i mitològics. L’origen d’aquests medallons parteix dels dibuixos de monedes romanes que es realitzaren a Itàlia, que propiciaren les primeres col·leccions i els primers estudis numismàtics, i foren reproduïts en gravats i llibres que arribarien a mans d’erudits d’arreu d’Europa.

Els rostres de Craigievar, que també trobem en les mansions i els castells on foren emprats els motlles, representen a alguns dels “Nou Preuats” (Nine Worthies). Aquests nou personatges havien estat seleccionats per Jacques de Longuyon en la seva obra “Voeux du Paon” (1312), entre monarques, guerrers i herois, reals o llegendaris, de l’Antiguitat Clàssica, de la Bíblia i de l’Edat Mitjana europea, i eren representatius dels ideals de la cavalleria: Hèctor, Alexandre el Magne, Juli Cèsar, Josué, el Rei David, Judes Macabeu, el Rei Artur, Carlemany i Jofré de Bouillon (o Guy of Warwick a Anglaterra). Els “Nou Preuats” van esdevenir molt populars en la iconografia renaixentista, i a Escòcia es troben també representats en l’enteixinat d’una de les cambres Reials del castell de Stirling.

Entre dones, històriques i llegendàries, també en foren seleccionades nou, les “Nou Preuades”, de les quals només fou elegida Lucrècia, per a ser representada a Craigievar, en el sostre d’una sala d’estar (“Drawing Room”) situada al costat del saló. En aquest mateix sostre, també fou representat el Rei Tarquinius el Superb, pare del Sextus Tarquinius que, presumptament, hauria deshonrat a Lucrècia.

Durant el Renaixement i el Barroc, molts artistes i artesans cercaren inspiració i models en els gravats d’altres artistes que circulaven per tota Europa. Els artífexs dels motlles d’Hèctor i Josué, emprats a Craigievar i en les altres mansions esmentades, pràcticament varen reproduir els rostres dels gravats de Nicolaas de Bruyn, publicats a Anvers el 1594.

Això no obstant, els motlles d’alguns rostres de Craigievar no foren realitzats pels mateixos artesans, com el cas de Iovinianus. Aquest personatge retratat com un Emperador romà, tampoc forma part del llistat dels “Nou Preuats”, sinó que pertany a una de les històries recopilades en els “Gesta Romanorum”. Aquestes mena d’històries, anomenades “exempla”, eren relats moralitzats que foren imaginats a l’Edat Mitjana per a “il·lustrar” els sermons dels capellans, tal com feia Jesús amb les seves paràboles. A partir del segle XIII, es varen escriure “exempla” que incorporaven noms de personatges inspirats en l’Antiguitat Clàssica, reals o no, que devien fer més versemblants les històries que protagonitzaven. Aquest interès creixent per l’antiga Grècia i la Roma Imperial, reflecteix els canvis socials, culturals i religiosos que s’estaven gestant a les ciutats, i que precedeixen al Renaixement.

En un d’aquests exempla, Iovinianus apareix com un suposat Emperador romà que un bon dia es lleva convençut que no hi havia més déu que ell mateix. Llavors, Iovinianus passa per una sèrie de peripècies estranyes de les quals resulta profundament humiliat, fins que s’adona que Déu l’ha posat a prova per tal que es curés la supèrbia.

La impressió dels “Gesta Romanorum”, primer en llatí (1470) i després en llengües vernacles, va facilitar la seva divulgació entre la burgesia i l’aristocràcia, com a llibre de capçalera. La representació de Iovinianus a Craigievar és una mostra de la popularitat i la vigència d’aquestes històries moralitzants a l’Escòcia del segle XVII.

En molts castells escocesos hi ha un dormitori anomenat “King’s Room” o “Queen’s Room”, en record dels Reis que hi havien fet estada en algun moment de la seva història. En la foto superior, “The Queen’s Room” de Craigievar, de fet, és el dormitori principal del castell, i té un sostre d'estil renaixentista i un llit amb dosser del segle XVIII.

Agraïments: Al National Trust for Scotland, per tenir cura de Craigievar Castle -i de tants altres monuments escocesos- i per autoritzar-me a fotografiar els interiors -i així poder-los mostrar a classe-, i, molt especialment, a Victoria J. Thompson BA (Hons), conservadora de Craigievar, i a Mrs. Enid, que molt amablement em va acompanyar pel castell. A l’Iztok per venir amb mi a Craigievar, i a Mrs Joyce Jack per portar-nos-hi en el seu cotxe des d'Alford.

Fotos meves: Craigievar Castle (2 agost 2011), Cawdor Castle (4 agost 2011), Glamis Castle (8 agost 2010).

Foto del sostre de Laich Hall, a Edinburgh Castle: Peter Watts

Imatges dels gravats de Nicolaas de Bruyn: British Museum

Art i societat a Europa, del Renaixement al Barroc

2011-07-19T13:47:00.000+02:00

.
A principis del segle XV (il Quattrocento), el procés de reconstrucció d'Europa occidental, endegat tres segles abans amb la resurrecció de la vida urbana, genera un moviment cultural que s’identifica amb la Roma imperial i la Grècia clàssica, i que cerca en aquell passat llunyà els fonaments que transformaran l’art i, també, la societat i la política.
Amb aquesta assignatura ens proposem d’entendre els orígens d’aquest moviment, per tal de centrar-nos en la seva vessant artística, arquitectònica i urbanística, i estudiar la seva evolució durant les etapes que anomenem “Renaixement” i “Barroc”, tot observant com l'art reflecteix les profundes metamorfosis socials, culturals, religioses i institucionals que sacsegen les nacions europees.

Temari:

Primer quadrimestre: Europa entre els segles XV i XVI; context històric i social. Naixement i evolució del Renaixement italià (arquitectura i arts plàstiques durant el Quattrocento i el Cinquecento). L’expansió del Renaixement a l’occident europeu.

Segon quadrimestre: La cristal·lització de les monarquies europees. El context social i religiós. El Barroc romà. Arquitectura i arts plàstiques del Barroc -i dels estils paral·lels- a Europa occidental.

El curs inclou un viatge optatiu –si hi ha quòrum- a la Toscana i la Umbria, per Setmana Santa, de vuit dies de duració, per a copsar in situ el context on va sorgir el Renaixement italià, amb visites programades a Pisa, San Gimignano, Assís, Siena i Florència.

Horari: dimecres, de 19.00 a 20.20 hrs.
Facultat de Filosofia i Humanitats URL
Carrer Diputació, 231 (Edifici Seminari). 08007 Barcelona

Fotos: Florència (març 2000) i Edinburgh (agost 2010)

Rutes culturals per la Mediterrània

2011-06-10T13:39:00.004+02:00

Curs d'estiu
.Aquest curs d’estiu es presenta com un viatge virtual per la Mediterrània, seguint quatre itineraris que exemplifiquen la seva diversitat cultural i la interrelació entre les civilitzacions nascudes en les seves riberes, i explorant -a través d’imatges- llur patrimoni arquitectònic, artístic i paisatgístic.
Al mateix temps, el curs proposa una metodologia amena per a planificar un viatge cultural, en estructurar les sessions amb una primera part més expositiva i una segona més àgil que propiciï un debat sobre els aspectes més pràctics dels viatges.
.
Universitat d'Estiu Ramon Llull 2011

Professorat
Jaume Aymar, professor de la Facultat de Filosofia (URL).
Jesus Oliver-Bonjoch, professor de la Facultat de Filosofia (URL).

Dates : 11, 12, 14 i 15 de juliol de 2011

Horari : De 16 a 20:30 h.

Lloc :
Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL)
Carrer Valldonzella, 23
Barcelona
Programa del curs

Informació i matrícula : http://universitatestiu.url.edu/

Fotos: Paestum, Itàlia (març 2010) i Dubrovnik, Croàcia (agost 2007)

Arrels de Catalunya: Banyoles i Besalú

2011-04-10T10:56:00.007+02:00

.
En el cor de la Catalunya vella, encara podem copsar un moment crucial en la història d'Europa, quan s'estava recuperant la vitalitat urbana, a les antigues ciutats romanes -que havien subsistit com a seus episcopals- i als nous nuclis de població sorgits en llocs estratègics.

Al voltant del llac de Banyoles, en un indret on s'ha documentat la presència humana des de l'Antiguitat, l'església de Santa Maria de Porqueres és un testimoni de la continuïtat del llegat cultural romà. En aquest petit i bell edifici romànic es van reinterpretar models arquitectònics generats a la Roma imperial: l'arc de triomf, la basílica i els espais de planta central.

L'absis de Santa Maria de Porqueres reprodueix les plantes polilobulades que, deu segles abans, s'havien assajat amb tant d'èxit a la vil·la que l'Emperador Hadrià va construir prop de Tívoli.

Al pont de Besalú amb el grup d'Humanitats, l'estiu de 2009.

A Besalú es va aturar el temps en plena Edat Mitjana, en ser frustrat l'ambiciós projecte que els seus comtes havien endegat per a la seva capital.

Al call de Besalú vam visitar el micvé, l'edifici on els jueus realitzaven els banys rituals.

L'església monàstica de Sant Pere de Besalú és un exemple notable de l'arquitectura romànica a Catalunya i, també, l'edifici que millor expressa les aspiracions de la família comtal per a la seva capital.

Al final de la nau central, el ritme auster i solemne dels pilars contrasta amb l'esveltesa i la 'transparència' de l'absis. Una altra cita culta de l'arquitectura romana, concretament del tipus d'edifici de planta central amb deambulatori, desenvolupat a la rotonda del Sant Sepulcre de Jerusalem o al Mausoleu de la Princesa Constantina a Roma.

Ruta per la Girona medieval

2011-03-26T20:22:00.003+01:00

.
De nou per encàrrec de l'Espai Von Balthasar, el 26 de març hem fet un itinerari en clau simbòlica pel centre històric de Girona, que ens ha portat al complex catedralici -per a veure la Seu, el Claustre, el Tapís de la Creació i el Beatus de Girona-, a Sant Feliu i Sant Pere de Galligants.

Viatge a Síria i Jordània

2011-03-15T11:08:00.043+01:00

. Us puc ben assegurar que contemplar com surt el sol entre les ruïnes de Palmira, daurades pels primers raigs del dia, és un experiència espiritual.

En aquest viatge cultural a Síria i Jordània, tot i haver-hi anat amb alguns alumnes i exalumnes meus de la Facultat de Filosofia, companys d’altres viatges, jo no portava el grup. Ha estat, doncs, per a mi mateix, un viatge formatiu, per a copsar in situ la història i la raó de l'ésser de ciutats antigues com Apamea, Sergilla, Sergiòpolis, Palmira, Bosra i Petra, monuments com el castell de Krak dels Cavallers, l’església de Sant Simeó a Qal’at Sim’an, la ciutadella d’Alepo o la Mesquita dels Omeies de Damasc, i indrets amb profunds ressons espirituals com el poble de Malula, on varem poder escoltar la versió original -en arameu- del Parenostre.

També ha estat una experiència molt enriquidora per a acostar-nos a l’islam i comprendre millor la cultura àrab. Els nostres guies, Radwan a Síria i Samir a Jordània, van compartir amb nosaltres la seva pròpia vivència de la religió musulmana, ajudant-nos així a saltar per damunt dels tòpics i els estereotips que deformen la realitat.

El grup a l'escenari del Teatre romà de Palmira.

La majestuositat i les dimensions del Cardo Maximus d'Apamea, que vàrem recórrer d'un extrem a l'altre, mentre encara ens semblava sentir el ressò de l'activitat frenètica que els mercaders desenvolupaven sota els seus pòrtics, quan Roma governava aquestes terres.

A Bosra, els habitants actuals conviuen amb les ruïnes d’una ciutat nabatea i romana. Allà vàrem poder seure en la cavea del teatre romà millor conservat del món, que encara pot acollir més de deu mil espectadors. Els àrabs van convertir aquesta estructura formidable en un castell, assegurant així la seva supervivència durant segles, camuflada entre murs i voltes medievals, que els arqueòlegs siris van desmuntar a mitjan segle XX, per a recuperar l’interior de l’antic teatre.

La Ciutadella d’Alepo és una fortalesa imponent, possiblement el millor exemple de l’arquitectura militar islàmica. El seu únic accés era inexpugnable, en ser projectat com una seqüència de portes, situades de tal forma que feien impracticable l’assalt amb ariet.

En la Mesquita dels Omeies, a Damasc, vàrem poder apreciar com els musulmans assimilaven l’art dels territoris que anaven arrabassant a l’Imperi Romà d’Orient. En els mosaics bizantins que encara cobreixen part dels seus murs, poguérem reconèixer arquitectures i motius vegetals molt semblants als que es veuen, per exemple, en frescos de Pompeia i Herculà.

A Petra, vam pujar a les muntanyes per a gaudir de vistes excepcionals. Tot i haver-la vist mil vegades -en pel·lícules i llibres-, quan vaig arribar al final del congost i vaig descobrir la façana del "Tresor", els meus ulls varen reflectir la intensa emoció de trobar-me en un dels llocs més màgics del planeta.

Fotos: 6-13 març 2011

Nadala 2010

2010-12-23T13:17:00.007+01:00

.
Darrere els núvols tenebrosos resplendeixen els estels...

La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.
. ....................................... Joan 1,5

Ruta per la Barcelona medieval

2010-12-20T11:29:00.005+01:00

.
Els dies 20 de novembre i 18 de desembre (foto), per encàrrec de l'Espai Von Balthasar, vàrem fer un itinerari per la Barcelona romana i medieval, per a explicar la dimensió simbòlica de l'arquitectura sacra, des del Temple d'August fins a la Basílica de Santa Maria del Mar, i entendre les claus del gòtic català.

Viatge a Roma (desembre 2010)

2010-12-14T09:31:00.006+01:00

.
Aquest desembre a Roma, amb un grup de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, del barri badaloní de Llefià. El matí del dimarts 7 vam fer un intensiu d'escultura romana i de pintura renaixentista als Museus Vaticans (en la foto estàvem a la Stanza della Segnatura, davant de "L'Escola d'Atenes" de Rafael).

Presepe napoletano

2010-12-13T10:22:00.000+01:00

.Diuen que, una nit de Nadal del segle XIII, Sant Francesc d’Assis va muntar el primer pessebre de la història a Greccio, però va ser a Nàpols on s’hauria format la primera escola pessebrista, i d’allà, el Rei Carles III portaria aquest costum a les Espanyes.
Els artesans pessebristes de Nàpols s’apleguen a la Via di San Gregorio Armeno i als voltants, al bell mig del centre històric. D'allà mateix, de la bottega di Fulvio Forte, procedeix aquest bell Naixement, obsequi dels meus agraïts companys del viatge a terres napolitanes. Aquest cap de setmana l'he estrenat, en un decorat construït amb branques del jardí dels caputxins de Sarrià i amb sorra de Sant Pol.
Gràcies, amics ;-)

Exposició "Llums i ombres en l'espai sagrat"

2010-09-09T19:20:00.006+02:00

L'Exposició es manté fins a finals de novembre.
Referències: CatalunyaReligió.cat Caputxins.cat Flama

Viatge a León i Cantàbria (agost 2010)

2010-08-31T14:17:00.000+02:00

Amb un grup de la parròquia del Papiol als Picos de Europa, en el cor de la serralada cantàbrica. Un viatge molt agradable que ens va portar a León, a Valladolid i a diversos llocs de Cantàbria (Santander, Santillana del Mar, Comillas, Potes, el monestir de Santo Toribio de Liébana i el parc de Cabárceno).

Els camins de l'Art a l'Europa medieval

2010-07-25T09:25:00.002+02:00

.Amb aquesta assignatura ens proposem conèixer millor les nostres arrels, que ens lliguen al conjunt dels europeus. L’arquitectura, les arts plàstiques i el urbanisme seran el fil conductor que ens permetrà copsar les transformacions culturals i socials experimentades a Europa al llarg de mil anys, els que varen transcórrer entre l’esfondrament de les fronteres de l’Imperi Romà d’Occident i el desembarcament dels espanyols al Nou Món.

El primer quadrimestre el dedicarem a estudiar el període que els historiadors anomenen Alta Edat Mitjana, quan el vast territori conquerit i conreat pels romans durant segles es va fragmentar en diversos reialmes governats per les noves elits germàniques. Veurem com es va produir el mestissatge entre la cultura clàssica i les aportacions dels antics pobles fronterers, i les seves empremtes en l’art, en l’espiritualitat i en la creació de nous mites, l’extraordinari paper de l’Església, i especialment dels monestirs, com a custòdia de l’herència romana, i com el projecte imperial ressuscità de la mà de Carlemany.

En el segon quadrimestre analitzarem el procés de recuperació i desenvolupament de la vida urbana, i la seva íntima relació amb l’evolució de l’arquitectura, de la qual n’és el motor la construcció de catedrals. En aquest tram del camí veurem com l’evolució de les arts plàstiques expressà els nous ideals generats a les ciutats, i com la seva creixent identificació amb el passat romà els va conduir vers la formulació del moviment cultural que anomenem Renaixement.

Horari: dimecres, de 18.30 a 20.00 hrs.
Facultat de Filosofia i Humanitats URL
Carrer Diputació, 231 (Edifici Seminari). 08007 Barcelona

Art i dimensió sobrenatural.

2010-05-25T18:13:00.000+02:00

Taller d'interpretació d'un espai sagrat
.Aprendrem les claus per a llegir i interpretar la simbologia desenvolupada en un espai sagrat, en l’arquitectura i en les arts plàstiques, per tal de poder sintonitzar amb la dimensió sobrenatural de l’art. El curs consta de 4 sessions amb un ampli suport visual, i ha estat pensat per proporcionar als alumnes una metodologia pràctica i amena, per gaudir de les visites culturals als monuments religiosos.

Universitat d'Estiu Ramon Llull 2010

Professorat
Jaume Aymar, professor de la Facultat de Filosofia (URL).
Jesus Oliver-Bonjoch, professor de la Facultat de Filosofia (URL).

Dates : del 12 al 16 de juliol de 2010

Horari : De 16 a 20:30 h.

Lloc :
Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL)
Carrer Valldonzella, 23
Barcelona

Informació i matrícula : http://universitatestiu.url.edu/

Viatge d'estudis a Nàpols

2010-05-06T12:21:00.046+02:00

(març-abril 2010)
.

Tot i que vam arribar dissabte 27, diumenge al matí vam iniciar 'oficialment' el programa del viatge, pujant dalt del Vesuvi, per a veure el cràter superior i copsar de primera mà l'activitat volcànica d'aquesta regió, que ha determinat tant la seva història.
. .Vam dedicar la tarda del diumenge al centre històric de Nàpols, recorrent els carrers que havien traçat els grecs vint-i-cinc segles enrere, fins arribar davant del Castell Nou, per a admirar l'arc de triomf renaixentista que commemorà la conquesta de la ciutat pel Rei Alfons el Magnànim, i la seva entronització com a Sobirà dels napolitans.
.Dilluns 29, a Paestum, a la recerca de les petjades de la civilització hel·lènica en els tres magnífics temples dòrics que els grecs varen aixecar al bell mig de la seva ciutat.
. . Davant del temple més bell de Paestum, un dels millor conservats del món hel·lènic.
..

En tornar de Paestum, aquella mateixa tarda vam pujar al Castell de Sant'Elmo per a contemplar el panorama inoblidable del Golf de Nàpols.
. El dimarts el vam passar a Pompeia, iniciant el recorregut al recinte del Temple d'Apol·lo.
. Caminant per antics carrers, havent vist ja la Vil·la dels Misteris i amb ganes de dinar.
.

Tot seguint la tradició iniciada al Teatre d'Òstia, també ens vam fer una foto de grup a l'Odeum de Pompeia.
.

A l'atri de la Casa de Menandro, que van obrir per a nosaltres sols.

.
.

El grup al Fòrum de Pompeia.
.
Dimecres, l'autocar ens va portar a Amalfi per una carretera amb vistes impressionants sobre el mar.
.
El grup a les escales de la Catedral d'Amalfi.
.
A l'atri de la Catedral, abans d'entrar al chiostro del Paradiso.
.

Dijous Sant, ens vam embarcar per a travessar el Golf de Nàpols i anar a Capri. A la foto, el grup a la Piazzetta Umberto I, al cor de la capital de l'illa.

Una part del grup vam enfilar un dels cims de l'illa, per a visitar Villa Iovis -la Vil·la de Júpiter-, que fou la residència principal de l'Emperador Tiberi a Capri.

.
.
Divendres 2, al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, tot just en iniciar la visita.
.

El retrat de Terentius Neo i de la seva esposa, pintat al fresc en un dels murs de la seva domus pompeiana, és una de les joies del Museu Arqueològic.

Ròmul, Æneas i August. Notícies sobre el mite de la fundació de Roma

2010-05-01T16:07:00.000+02:00

Havent deixat enrera ‘les boires i les resplendors’ del Romanticisme, els historiadors s’entestaren en donar un caire més científic a llur disciplina i començaren a desenvolupar una mirada crítica, per a llegir amb més rigor els esdeveniments del passat. Des de llavors, s’han anat relativitzant, o fins i tot arraconant, els mites i les epopeies que explicaven els orígens de pobles i nacions.

Quant al mite de la fundació de Roma, el bressol de la nostra civilització, quan els arqueòlegs començaren a trobar testimonis que documentaven la presència de nuclis de població anteriors al segle VIII aC en l’àrea que ocuparia la Urbs, es qüestionà la cronologia tradicional proporcionada per les fonts romanes. Això no obstant, les excavacions realitzades al Mons Palatinus -el turó on Ròmul hauria fundat la Ciutat- als anys 90, han confirmat alguns aspectes importants del mite, invitant a proposar una nova lectura que treu profit dels fets llegendaris, tot elaborant una interpretació força convincent d’aquests.

Romvlvs et Remvs

La llegenda de Ròmul i Remus comença a Alba Longa, amb un ‘cop d’estat’ comandat per Amulius, qui usurpà el poder en destronar al seu propi germà, Numitor. Per tal d’assegurar la seva posició en el futur, Amulius féu matar els fills mascles de Numitor i va obligar la filla, Rea Silvia, a professar com a verge vestal. Amulius, però, no comptava amb la intervenció del déu Mart, qui visità en secret a Rea Silvia i la féu mare de dos bessons. En assabentar-se de la maternitat de la seva neboda, que les males llengües atribuïren a una violació,[1] Amulius ordenà l’empresonament de Rea Silvia, mentre els nens eren dipositats en un cistell que havia de ser llençat al riu Tíber, que llavors s’havia desbordat. Això no obstant, el servent d’Amulius tingué cura de deixar el cistell en un lloc sec, al peu d’una figuera (anomenada Ficus Ruminalis), on els trobà la lloba que els alimentà amb la seva llet. Més tard, el pastor Faustulus ensopegà amb els nens i se’ls endugué a la seva cabana, dalt del mateix turó que penetrava la cova habitada per la lloba.

Faustulus troba la cova on la lloba tenia cura dels bessons. Representació del mite en una placa decorativa de terracota romana, al Pergamom Museum de Berlín (foto Oliver-Bonjoch).

Quan Ròmul i Remus hagueren crescut, en conèixer els seus orígens Reials[2] organitzaren una revolta i retornaren el Tron al seu avi, Numitor. Tanmateix, els bessons decidiren deixar Alba Longa i anaren a fundar una nova ciutat en la zona on havien viscut la infantesa i l’adolescència. En arribar, però, sorgí entre ambdós el desacord sobre l’emplaçament concret on s’havia d’aixecar la nova ciutat,[3] com sobre qui n’havia de ser el Rei. Aleshores, acordaren consultar els auspicis,[4] i aquests mostraren que Ròmul tenia el favor dels déus. Respecte els fets que esdevindrien a continuació, Livi recull dues tradicions; segons una d’elles, entre els joves que els acompanyaven en aquella empresa, n’hi havia que recolzaven en Ròmul i d’altres que eren partidaris de Remus; llavors, cadascun d’aquests grups proclamà “Rei” al seu candidat, la qual cosa acabà amb una lluita, en el transcurs de la qual Remus trobà la mort. L’altra tradició, que també era la més acceptada pels antics romans, explica que, ja en el Mons Palatinus, havent traçat Ròmul el perímetre sagrat de la ciutat, previ a la construcció de les muralles, Remus desafià el seu germà, travessant aquest perímetre -o les mateixes muralles-, i Ròmul l’hagué de matar, certificant així la inviolabilitat (sanctitas) de la Ciutat i anunciant la pena de mort per aquells que no la respectessin.

La fundació d’una ciutat era un acte religiós, per la qual cosa, Ròmul començaria aquest procés consultant de nou els auspicis, dins de l'emplaçament elegit per a la Ciutat, i celebrant un sacrifici en un altar instal·lat allà mateix. Segons les fonts romanes, el 21 d’abril de l’any 753 aC,[5] Ròmul ‘inaugurà’ el Mons Palatinus en traçar el perímetre (sulcus primigenius) de l’espai que havia d’ocupar la seva Ciutat, amb una arada que arrossegaven un brau -a la dreta- i una vaca -a l’esquerra-. El recinte (pomerium) quedava en el costat de la vaca, i l’arada s’aixecava en els trams on s’havien previst les portes de la muralla que havia de rodejar la Ciutat. Amb aquest ritual hom sacralitzà el recinte, mentre el solc assenyalaria també el traçat de la muralla.

Segons Livi, la nova ciutat fundada en el Palatium o Mons Palatinus prengué el nom de Ròmul.[6] Després del famós episodi del “rapte de les sabines”, el jove Rei consagraria el temple de Iupitter Feretrius dalt del turó anomenat Capitolium,[7] al peu d’una alzina venerada pels pastors.

La llegenda d’Æneas i les relacions amb el món hel·lènic

En temps dels Reis Tarquinii (entre els segles VII i VI aC) la llegenda de Ròmul i Remus hauria estat modificada, en connectar-la amb una altra llegenda d’origen hel·lènic que remuntava l’origen de Roma a un heroi troià anomenat Æneas, fill de Venus i d’un home -Anchises-. Segons aquesta llegenda, tal com l’explica Titus Livi,[8] en caure Troia, Æneas, el seu pare i un grup de compatriotes abandonaren llur ciutat i s’embarcaren a la recerca de noves terres on refer les seves vides. El seu llarg viatge, contemporani de les aventures viscudes per Ulisses de retorn a Íthaca, els portaria fins la costa tirrènica d’Itàlia, prop[9] de la futura ciutat d’Òstia. Allà foren rebuts pel Rei Latinus, amb la filla del qual -Lavinia- es casaria Æneas. En morir el seu sogre, Æneas el succeí en el Tron i fundà la ciutat de Lavinium, mentre els indígenes i els nouvinguts troians s’unien sota la denominació de “llatins” (latini).

El fill d’Æneas, Ascanius, encara no tenia edat per a regnar quan succeí al seu pare, per la qual cosa Lavinia governà com a regent. Tanmateix, arribat el moment de regnar, Ascanius deixà a la seva mare (madrastra o sogra, segons altres versions) el govern de Lavinium i anà al mont Albano a fundar Alba Longa, la futura ciutat natal de Ròmul i Remus. Llavors, els qui varen casar ambdues llegendes, cobriren el tronc genealògic entre Ascanius i els bessons amb una dinastia de Reis d’Alba Longa, entre els quals trobem a Tiberinus i a Aventinus, els noms dels quals serviren també per a explicar l’origen de dos topònims romans,[10] tal com ja havia succeït amb els noms d’altres personatges esmentats.

A la Ilíada, Æneas és un personatge destinat a salvar-se de la destrucció de Troia, però en cap moment no es diu que hagi de viatjar a occident, sinó, ben al contrari, és assenyalat com el futur substitut de la dinastia de Príam. Això no obstant, al segle VI aC, en les colònies gregues del sud d’Itàlia -la Magna Græcia- es divulgaria una llegenda que relacionava a Æneas amb la fundació de Roma. El creixent ressò que anà adquirint aquesta llegenda ha estat vinculat[11] amb els ambiciosos interessos diplomàtics i comercials de l’Atenes de Pèricles. D’una banda, en esdevenir Atenes la metròpoli de facto de les ciutats jònies, es consideraria d’alguna manera responsable de la memòria de Troia. Al mateix temps, els atenesos volien enfortir les seves relacions amb Roma i amb altres pobles d’occident -com els vènets-,[12] i una subtil forma de recolzar aquest propòsit consistiria en promoure històries que arrelessin llurs orígens en el món grec, concedint-los així una forma de poder participar del prestigi de la cultura hel·lènica.

Hi ha també una versió etrusca d’aquesta llegenda, segons la qual Æneas fou acollit pels etruscos i es trobà amb Ulisses en aquesta regió; llavors, Ulisses deixà de ser enèmic d’Æneas (Ulisses havia estat un dels invasors de Troia) i junts fundaren Roma. Una altra llegenda itàlica explica que Diomedes entregà a Æneas el Palladium, un poderós talismà que havia protegit Troia, fins que els grecs l’havien hagut de robar per a poder derrotar als troians. Així hauria arribat el Palladium a mans dels romans. Això no obstant, aquestes històries sobre Æneas a Itàlia, que el relacionen positivament amb antics enemics seus -Ulisses i Diomedes-, no serien incloses en la versió definitiva i “oficial” del mite de la fundació de Roma, que Virgili consagrà a l’Eneida per encàrrec d’August.

August i el mite de la fundació de Roma

Els membres de la gens Iulia, el clan al qual pertanyien Juli Cèsar i August, es consideraven descendents d’Æneas, tot remuntant la procedència de llur patronímic al fill d’Æneas, Ascanius, que algunes fonts romanes anomenaven Iulus.[13] Però, tal com ja hem fet esment, aquest gloriós tronc genealògic no s’atura en Æneas, sinó que arriba fins la deessa Venus; per aquest motiu, amb la intenció de celebrar la seva ascendència, Cèsar comprà un gran i costós solar a la vora del Fòrum Romà, i hi féu construir una gran plaça porticada -el Forum Iulium- i un temple dedicat a Venus (Templum Venus Genitrix), precisament en la seva condició d’avantpassada de la gens Iulia.

Bust de Juli Cèsar, a l'Altes Museum de Berlín (foto Oliver-Bonjoch).

En inaugurar el nou règim polític que tancà l’esgotador cicle de guerres civils que va ocupar bona part del segle I aC, August es presentà com un “refundador” de la Ciutat. Aquest era, en definitiva, el missatge que transmetien els grans projectes urbanístics i arquitectònics promoguts per August, i que Suetoni sintetitza tant bé en la famosa frase: “trobà (la Ciutat) de maons i la deixà de marbre”.[14] Aquest “nou Ròmul” tingué la prudència d’evitar el títol Reial que ambicionava Juli Cèsar segons els seus detractors i assassins, i acceptà els de Princeps i Augustus que l’atorgà el Senat, entre d'altres títols, però cercà totes les connexions possibles amb el fundador i primer Rei de Roma.

Enlloc de fer-se construir una luxosa mansió o una vil·la urbana com la del seu amic Mæcenas, August adquirí un grup de cases dalt del Palatinus, just al costat d’on es venerava la cabana de Ròmul (Casa Romuli). Algunes de les cases foren unides i adaptades per a constituir la seva residència (la Domus Augusti), mentre que una part d’aquestes antigues edificacions fou enderrocada per a construir un temple dedicat a Apol·lo. Endemés, August considerava[15] que la seva casa s’aixecava en l’emplaçament original de la cabana de Ròmul, i que la plaça oberta al davant corresponia a la Roma quadrata, l’espai on els primers romans es reunien amb el seu Rei. Havent estat nomenat Pontifex Maximus, August arranjà a la seva casa un lloc per a celebrar els cultes de Vesta i dels Penates, convertint la seva pròpia residència en la nova Domus Publica.[16]

Estàtua d'August de Prima Porta, als Musei Vaticani (foto Oliver-Bonjoch).

Al centre de la Ciutat, al costat del Forum Iulium, August va construir el seu propi fòrum (Forum Augustum) i un temple dedicat al déu Mart (Templum Mars Ultor), el progenitor mític de Ròmul i Remus. Darrera dels pòrtics laterals d’aquest nou fòrum, hi havia dues exedres, articulades amb fornícules que contenien les estàtues d’Æneas, dels Reis d’Alba Longa i de Ròmul, així com les dels personatges històrics més il·lustres de la gens Iulia. D’aquesta forma, es commemorava de nou l’ascendència mítica d’August, connectant-lo amb els fundadors de la Ciutat, tot conferint, de forma gairebé subliminar, una legitimitat de caire monàrquic al status d’August com a governant únic, suprem i indiscutible de l’Imperi.

L’any 121 dC, en el solar que havia ocupat el vestíbul de la Domus Aurea de Neró, entre el Fòrum, el Palatinus i la vall on s’aixecava el magne Amfiteatre Flavi, Hadrià féu construir un temple dedicat a Venus i a Roma. En el Templum Venus et Roma se celebraria l’apoteosi de la Ciutat, d’una Roma que pretén ésser eterna,[17] coincidint amb un moment d’esplendor i de pau, motiu pel qual, també es dedicà a Venus, a qui s’afegí el sobrenom de “feliç”, deessa de l’Amor, però també “avantpassada” de Juli Cèsar i d’August, el primer Emperador.

Les darreres troballes i la lectura del mite

Retornant al que dèiem en començar aquest article, si bé els arqueòlegs han documentat que l’àrea ocupada pels set turons (Septimontium) de la Roma arcaica ja estava habitada abans del segle VIII aC, les excavacions portades a terme en el Mons Palatinus han localitzat un tram de la primera muralla i una de les seves portes -la Porta Mugonia- en la vessant nord-est del turó. La muralla[18] ha estat datada en el segle VIII aC, com també el dipòsit votiu situat sota el llindar de la Porta Mugonia i les cabanes excavades en la vessant oest, en l’àrea on els antics situaven la casa de Ròmul, que seria venerada i restaurada successivament fins l’antiguitat tardana. Endemés, en el Mons Capitolinus, hom ha trobat un dipòsit votiu relacionat amb el culte a Iupitter Feretrius, que havia estat iniciat per Ròmul -tal com hem esmentat abans-, i que també ha estat datat en el segle VIII aC. D’entrada, totes aquestes troballes relacionen la construcció de la primera muralla de la Ciutat amb la cronologia tradicional de la fundació de Roma i, al mateix temps, confirmen que el primer nucli emmurallat estigué en el Palatinus, on precisament la llegenda situa la Ciutat fundada per Ròmul.

El Forum Romanum, al bell mig de Roma, i la vessant nord-est del Mons Palatinus (foto Oliver-Bonjoch).

D’altra banda, tot i que, antigament, el mite de Ròmul i Remus havia donat a entendre que Roma va ser fundada en una àrea pràcticament deshabitada, on només hi hauria algunes cabanes de pastors, hi havia una altra llegenda que parlava d’una població molt anterior als dos bessons, governada per Evandrus, un grec procedent del Peloponès. Aquesta llegenda entroncava amb una altra que explicava l’origen del culte d’Hèrcules a Roma, segons la qual l’heroi mític s’enfrontà a Cacus prop de l’indret on la lloba trobaria els bessons, per a recuperar els bous de Geryon que aquell li havia robat mentre dormia; llavors, Evandrus dedicà a Hèrcules un altar i hi sacrificaren un dels bous.

Així doncs, tenint en compte les dades proporcionades per l’arqueologia i les informacions que han transmès altres mites, diversos autors[19] han definit la població anterior a la data fundacional com una “proto-ciutat”. Aquesta “proto-ciutat” estava articulada en ‘barriades’ constituïdes per cabanes, recintes pel bestiar i petites parcel·les assignades a les famílies, i devia ocupar prop de 250 hectàrees; seria major que tots els altres nuclis de població del centre d’Itàlia i equivalent a una ciutat grega. Llavors, l’actuació del fundador, a qui la llegenda anomena Ròmul, hauria estat la de construir les primeres muralles al voltant del nucli establert dalt del Palatinus, que així passava a ser una ciutadella fortificada des de la qual es podia dominar i governar el territori circumdant. L’esdeveniment de la fundació ha estat interpretat per Cornell[20] com l’acte polític que va assenyalar el graó evolutiu assolit pel conjunt dels habitants dels set turons, en adquirir consciència del seu propi desenvolupament com a comunitat. D’aquesta manera, la “proto-ciutat” esdevingué una “ciutat-estat”. Com diu P. Carafa,[21] “una ciutat de cabanes, amb murs d’argila i carrers de grava, però una ciutat”.

[1] TITUS LIVIUS; Ab Urbe condita, I. 4.
[2] Faustulus ja sospitava que els nens pertanyien a la Regiam stirpem (TITUS LIVIUS; op. cit., I. 5).
[3] Remus l’hauria volgut fundar al Mons Aventinus.
[4] Ròmul arranjà el seu “temple augural” en el cim més alt del mont Aventinus (Aventinus Maior), mentre que Remus ho féu en l’altra alçada del mateix (Aventinus Minor), i ambdós convingueren que guanyaria aquell qui veiés més voltors. Remus fou el primer en veure un grup de voltors -en veié sis-, però Ròmul en va veure dotze; a més, els voltors de Ròmul venien d’una direcció més propicia (del nord/nord-est) que no pas els de Remus (del sud /sud-oest).
[5] El 21 d’abril era el cap d’any del calendari (de 10 mesos) dels llatins. Els romans comptaven els anys a partir de la data de fundació de la Ciutat.
[6] Segons Carandini (“Variazioni sul tema di Romolo”, Roma, Romolo e Remo e la fondazione della Città, Milano, Electa, 2000, pàgs. 95-150), és possible que el lloc on la llegenda situava la salvació dels bessons s’anomenés “Roma”, i que aquest ‘microtopònim’ inspirés després el nom de la Ciutat.
[7] Ròmul establí en aquest mateix turó l’Asylum, l’espai sagrat on podien trobar refugi els fugitius i els desheretats.
[8] TITUS LIVIUS; op. cit., I. 1-3.
[9] En un lloc anomenat Laurentem agrum (“terra de Laurentum”).
[10] Segons aquesta història llegendària, abans que el Rei Tiberinus s’ofegués en el Tíber, aquest riu es deia Albula; i el Rei Aventinus hauria estat sepultat en el turó que hauria rebut el seu nom.
[11] BRACCESI, L.; “Il mito di Enea in occidente”, Roma, Romolo e Remo e la fondazione della Città, pàgs. 58-62.
[12] Segons una altra llegenda que també recull Titus Livi (op. cit., I. 1), Antenor i els eneti, en ser expulsats de la Paphlagonia i perdre llur Rei, Pylæmene, en el setge de Troia, varen emigrar a la costa nord-oest del mar Adriàtic.
[13] TITUS LIVIUS; op. cit., I. 3.
[14] “marmoream se relinquere, quam latericiam accepisset.” (SUETONI; Vida dels dotze Cèsars. August, XXVIII, 5).
[15] MASTROCINQUE, A.; “Romolo alla luce delle nuove scoperte”, Roma, Romolo e Remo e la fondazione della Città, pàgs. 51-57. De fet, la cabana venerada segles enrera hauria estat en realitat el sagrari dedicat per Ròmul als déus Mart i Ops al costat de la cabana on residia, i aquesta edificació fou desplaçada en construir el Temple de la Magna Mater, reconstruïda més enllà i identificada com la casa de Ròmul (CARANDINI, A.; “Variazioni sul tema di Romolo”).
[16] La Domus Publica estava en el Fòrum i era la residència del Pontifex Maximus; August la donà a les vestals, que l’annexionaren a llur seu (Atrium Vestæ), de la qual només estava separada per un mur.

[17] LUGLI, G.; “ ‘Roma Æterna’ e il suo culto sulla Velia”, Accademia Nazionale dei Lincei. Problemi attuali di Scienza e di Cultura. Quaderno II, 8, Roma, 1949.
[18] La muralla seria reconstruïda amb carreus de tufo al voltant de l’any 600 aC.
[19] PERONI, R.; “Formazione e sviluppi dei centri protourbani medio-tirrenici”, Roma, Romolo e Remo e la fondazione della Città, pàgs. 26-30. CARANDINI, A.; “Variazioni sul tema di Romolo”. BETTELLI, M.; Roma, la città prima della città, Roma, 1997.
[20] CORNELL, T.J.; “La leggenda della nascita di Roma”, Roma, Romolo e Remo e la fondazione della Città, pàgs. 45-50.
[21] CARAFA, P.; “I contesti archeologici dell’età romulea e della prima età regia”, Roma, Romolo e Remo e la fondazione della Città, pàgs. 68-73.

Referència de l'article: OLIVER-BONJOCH, J.; “Ròmul, Æneas i August. Notícies sobre el mite de la fundació de Roma”, Regalia Catalana, VI (2003), pàgs. 48-54.

Sant Jordi. Avui fa un any

2010-04-22T13:30:00.008+02:00

.
Avui és Sant Jordi, sí, però, per mi, avui fa un any que l’esperit del meu pare va abandonar el seu cos esgotat. En el mateix dia de l’aniversari de la mort de Shakespeare i Cervantes, el dia que els catalans ens regalem llibres entre nosaltres. Precisament, el meu pare era un gran lector, un veritable devorador de llibres; sempre en portava un a sobre, per si havia de fer temps en qualsevol lloc, o esperar al cotxe mentre la meva mare feia alguna gestió. Per això, més d’una vegada s’havia deixat oblidats llibres en oficines, bars, cinemes,.. Era un especialista en la literatura de ciència ficció, però també li agradava la novel·la d’aventures i la novel·la històrica, i amuntegava amb un ordre precís els seus llibres per tots els espais que podia ocupar a casa, fins i tot sota el llit i en els racons més recòndits dels armaris, per a desesperació de la meva mare, que creia que el pis s’enfonsaria pel pes dels llibres.
.
Quan més el trobo a faltar és quan succeeix alguna cosa que hauria pogut compartir especialment –o només- amb ell. Enguany, l’he trobat a faltar molt als boscos de Ljubljana (com li agradava submergir-se en boscos impenetrables, sobretot acompanyat de la Nena i la Gina), a la carretera vertiginosa que porta a Amalfi (com li agradava conduir; de vegades, jo pensava que el cotxe era pràcticament una prolongació del seu cos), i a la projecció d’Avatar (ell, incondicional d’Odissea 2001, de Star Trek,.. i de tants films de ciència ficció, què hauria experimentat amb les proeses tècniques i el missatge colpidor d’Avatar?).
.
Avui fa un any d’una jornada estranya (no sé com definir-la). Tot i que el meu pare portava (i portàvem) quasi 4 mesos patint la degradació accelerada del seu cos, la diada de sant Jordi estava eixerit. Mai oblidaré com em va agafar la mà quan vaig arribar a la cambra que ocupava provisionalment a urgències. Estàvem ambdós de peu i em va mantenir agafada la ma durant uns quants minuts. Una hora i mitja després, el seu cos s’apagava de forma brusca, sense donar-nos temps a pressentir la seva partida.
.
I demà passat farà un any d’una altra jornada estranya. Una jornada de sentiments i emocions radicals. D’una banda el dolor i l’estupefacció davant del drama que ens tocava viure a la meva mare, a la meva germana i a mi, mentre ens sentíem embolcallats per la unió tan intensa que vam sentir amb els altres éssers estimats que s’han unit al nostre cercle familiar més íntim: el Xavier, l’Iztok, l’Eduard i l’Elisabet (el Jaume era massa petit per adonar-se del què estava passant). De l’altra, l’afecte tan gran que vam sentir de totes les persones, amics, parents, veïns, companys, que van venir a acompanyar-nos en la cerimònia de comiat del meu pare. Llavors, em va tocar fer el discurs més important de la meva vida, que mai vaig pensar que hauria de fer. No recordo prou bé què vaig dir ni com ho vaig dir. Sentia que havia de retre homenatge al meu pare i de dir-li tot allò que no havia gosat dir-li en vida, de com n’estava d’orgullós d’haver estat fill seu, i les paraules em sortien a sotragades del cor, precipitadament, sentint encara la presència del meu pare i conscient que l’havíem de deixar partir en aquell mateix instant. I en aquell mateix moment vaig sentir la força indescriptible de l’amor que ens expressàveu tots els qui ens vareu fer costat en aquell moment. Un moment de dolor profundament punyent, però que, inexplicablement, gràcies a tots vosaltres, puc recordar també com un moment únic en la meva vida, d’una emoció intensa i profundament curativa.
.
Gràcies.
.

Mapa de viatges

2010-04-09T21:21:00.000+02:00

Nadala 2009

2009-12-15T12:47:00.003+01:00

View more presentations from Jesus Oliver-Bonjoch.

Arrels de Catalunya: Empúries i Sant Pere de Rodes

2009-07-29T14:46:00.031+02:00

.Tan sols una cortina fina de pins separa els murs venerables d’Empúries del Mediterrani que ens agermana amb grecs i romans. Des de l'altre extrem del nostre mar, de Focea, a l'Àsia Menor, vingueren els grecs a fundar una colònia que, uns segles més tard, seria la porta d'entrada dels romans a la península hispànica.

Emporion, Emporiae, Empúries... ha estat, doncs, el cordó umbilical que va connectar aquestes terres amb el món hel·lènic i amb Roma, el bressol de la nostra civilització.
.. Amb el grup d'Humanitats a l'atri d'una domus romana d'Empúries, l'estiu de 2008.
.Vista del paisatge espectacular on es va fundar el monestir de Sant Pere de Rodes, abocat al Mediterrani.
.Feia molts segles que Empúries havia deixat de ser un municipi romà, quan els monjos benedictins varen aixecar un monestir dedicat al Príncep dels Apòstols en aquest indret de l'Empordà.

En l'arquitectura i en la litúrgia d'aquesta ciutadella espiritual es varen celebrar els víncles seculars de la Catalunya naixent amb la mare Roma.

Amb el grup d'Humanitats a l'antiga església monàstica de Sant Pere de Rodes.

.En la nau central de l'església de Sant Pere de Rodes reviu i s'actualitza el llenguatge arquitectònic de l'antiga Roma, tot evocant els espais monumentals de les termes imperials de la Urbs, tal com es pot comprovar en la imatge inferior.
. El frigidarium de les Termes de Dioclecià, a Roma, arranjat al segle XVI per a convertir-se en la basílica de Santa Maria degli Angeli.

Sant Pere de Rodes.

.En l'Arc de Constantí i en la façana de l'Amfiteatre Flavi -el Colosseu- podem veure la teoria arquitectònica romana que varen seguir els constructors de Sant Pere de Rodes.
.

Civilització romana

2009-05-09T20:01:00.020+02:00

..
Aquesta assignatura proposa una aproximació als orígens de la nostra civilització, a la Ciutat que n’ha estat el bressol, centrant-nos en la interrelació entre el curs dels esdeveniments històrics, l’evolució política, la vida quotidiana i el desenvolupament dels llenguatges artístics i arquitectònics.
El primer quadrimestre està dedicat a la Roma antiga, des de la fundació de la Ciutat fins a la culminació de l’Imperi; a la transformació de la ciutat-estat en capital imperial, a la síntesi de les antigues cultures mediterrànies realitzada per Roma i a la creació d’un llenguatge arquitectònic genuïnament romà.
En el segon quadrimestre veurem com el cristianisme transformà l’antiga metròpoli en un centre de peregrinació, mentre els bisbes de Roma assumien l’herència institucional de l’Imperi. Estudiarem la incidència del Renaixement italià a Roma, la compenetració dels diversos papes postmedievals en el magne projecte de reconstrucció monumental de la Ciutat, i analitzarem com aquest procés va convertir a la Roma dels papes en el laboratori artístic més important de tots els temps. Acabarem el curs amb unes pinzellades sobre el període iniciat amb la proclamació de Roma com a capital d’Itàlia, tot observant les conseqüències dels successius esdeveniments polítics en l’urbanisme i l’arqueologia.
.
El curs (2009-2010) inclou un viatge optatiu a Nàpols, per Setmana Santa de 2010, de vuit dies de duració, per a anar a Pompeia i veure escenaris de la vida quotidiana dels antics romans. Aprofitarem per a visitar bona part del patrimoni artístic, arqueològic i paisatgístic de la Campània.
.
Temari:

1. La Roma antiga: fundació de Roma; de ciutat-estat a Imperi; la metamorfosi monumental de la Ciutat; art, arquitectura i vida quotidiana a l’antiga Roma.

2. La Roma cristiana: dels primers testimonis del cristianisme a la cristianització de la Ciutat; la Roma dels papes; la fi dels Estats Pontificis i la transformació de Roma en capital d’Itàlia.
.
.
Horari: dimecres, de 18.30 a 20.00 hrs.
Facultat de Filosofia i Humanitats URL
Carrer Diputació, 231 (Edifici Seminari). 08007 Barcelona

Viatge d'estudis a Sicília

2009-04-28T16:30:00.035+02:00

(abril 2010)

La primera tarda a Palermo, vam començar l'itinerari visitant la catedral.

.
Al centre històric de Palermo.
.
San Cataldo i el campanile de La Martorana.
.
El diumenge de Rams a Cefalù.
.
A l'interior de la catedral de Cefalù.
.

El dilluns 6 a Segesta.
.

El grup de la URL davant del temple dòric de Segesta.
.

Al teatre grec de Segesta, l'espectacle era el paisatge grandiós de Sicília.
.

El grup a la cavea del teatre.
.

Aquella tarda, a Monreale, visitant la catedral i el seu claustre.
.

El dimarts 7, a Palermo, vam començar la jornada al Palau dels Reis Normands, visitant la Capella Palatina.
.

Baixant les escales del Teatro Massimo de Palermo.
.

Una part del grup vam visitar el Museu Arqueològic de Palermo. A la foto, una de les metopes d'un temple de la ciutat grega de Selinunte.
.

El dimecres 8, a Agrigento, davant del Temple grec anomenat "de la Concòrdia".
.

Mirant els mosaics de la Villa del Casale, prop de Piazza Armerina.
.

A Taormina vam arribar el dimecres al vespre. L'endemà, a les 9 del matí, des de l'antic teatre grec i romà vàrem poder contemplar el panorama inoblidable amb l'Etna nevat.
.

El divendres 10, a Siracusa, davant de l'amfiteatre romà, desprès de veure les Latomie i el teatre grec.
.

A l'illa d'Ortygia, primer nucli habitat pels grecs a Siracusa.
.

A la Piazza del Duomo.
.

Davant de la façana barroca de la Catedral de Siracusa, aixecada entre les columnes del Temple d'Atenea.
.

El dissabte 11, al matí, visitant el centre de Catània, darrera fita del nostre viatge.

El Romànic viu

2009-01-09T14:56:00.011+01:00

L’Art és una de les vies més efectives per a connectar amb èpoques passades. Cal, però, fer l’esforç de contextualitzar l’obra d’art, realitzar un viatge virtual en el temps per a comprendre les claus estètiques d’aquell moment històric i conèixer el món simbòlic que hi ha darrere.

Na Laura Alberich és una estudiosa de l’art romànic i de la rica i fecunda iconografia medieval, i, justament, a través de les seves recerques, ha sabut connectar amb els artistes i artífexs d’aquells temps llunyans, i identificar-se amb ells, en treballar amb les seves mateixes tècniques i impregnar-se de la seva mateixa cosmologia. Amb la sensibilitat i la tècnica curosa d’un pintor d’icones, na Laura Alberich ha aconseguit reviure l’esperit del Romànic en les seves “icones romàniques”, la contemplació de les quals és un veritable regal per la vista, però també una bona font d’inspiració per a sintonitzar amb el transcendent.

Nadala 2008

2008-11-28T19:22:00.008+01:00

Sigues com un arbre que cobreix amb flors

la mà de qui el sacseja.

Proverbi japonès

Cultures del Mediterrani antic. Egipte i Grècia

2008-04-26T18:29:00.014+02:00

Pel curs 2008-2009, es proposa aquesta assignatura com una descripció de dues de les més grans civilitzacions nascudes a la Mediterrània, tot analitzant llur desenvolupament social, cultural i institucional, amb una atenció especial vers la dimensió artística. El primer quadrimestre es dedica a l’antic Egipte, el segon als precedents i a la cristal·lització del món hel·lènic i, a les darreries del curs, s'enllaça de nou amb Egipte per a explicar el període dels Ptolemeus, abans de concloure amb una reflexió sobre les petjades dels grecs a Catalunya.

El curs inclou un viatge optatiu a Sicília, per Setmana Santa, de 8 dies de duració, per a visitar temples i teatres construïts pels antics grecs, tot aprofitant l’estada per a conèixer el riquíssim patrimoni artístic deixat a l’illa al llarg dels segles.

Horari: dimecres, de 19.25 a 21.10
Facultat de Filosofia i Humanitats URL
Carrer Diputació, 231 (Edifici Seminari). 08007 Barcelona

Viatge d'estudis a Constantinoble

2008-04-09T11:45:00.032+02:00

(març 2008)

Abans de canviar d'avió a Roma-Fiumicino, vàrem gaudir d'unes vistes inoblidables.

.
Davant l'obelisc erigit per Teodosi el Gran a l'Hipòdrom.
.
Al cor de Constantinoble: Hagia Sophia i Hagia Eirene.
.
La visita especial a l'antiga basílica de Hagia Eirene.
.
Al pati de Hagia Eirene, entre els sarcòfags de pòrfir de dos Emperadors.
.
.
El grup a l'antic monestir de Theotokos Pammakaristos.
.

.
Al Topkapi.
.

A la preciosa mesquita que Sinan -el gran arquitecte otomà- va construir per al paixà Sokollu Mehmet.
.

Abans d'entrar a la Mesquita del Sultan Ahmed.
.
Al pati de la Mesquita Nova (Yeni Camii).
.

Cerimònia a la Basílica de Sant Jordi, a la seu del Patriarca de Constantinoble.
.

Els gats de Constantinoble.

Nadala 2007

2007-12-18T10:27:00.001+01:00

“En tot amor vertader hi ha una revelació:

una revelació d’una cosa superior i més real

que la vida de cada dia.”

Joan Mascaró (1897-1987)

Aquileia

2007-11-05T20:44:00.000+01:00

.

Entre les ruïnes de l'Aquileia romana i del seu antic port fluvial, sobresurt el campanar majestuós de la Basílica Patriarcal. La basílica va ser refeta en diverses èpoques, però va conservar com un tresor amagat -sota altres paviments- els magnífics mosaics de les primeres edificacions paleocristianes, que ara podem contemplar. L'altra joia és la cripta del segle IX i els seus frescos romànics (segle XII) que mostren escenes de la Passió i dels sants fundadors de l'església d'Aquileia.

La Joia de Trieste

2007-11-02T15:46:00.000+01:00

.

La Catedral de San Giusto.

El Castell de Miramare a Trieste

2007-11-01T00:01:00.000+01:00

.

El Castell de Miramare, a Trieste, construït per l'Arxiduc Maximil·lià d'Àustria abans de ser elegit Emperador de Mèxic, és un dels indrets més romàntics de l'Adriàtic.

Una città di isole

2007-09-26T12:37:00.008+02:00

Per a conèixer una ciutat t'hi has de submergir, caminar-la, passejant la teva mirada per les façanes,.. per a trobar aquells detalls que passen desapercebuts als devoradors de fites turístiques,.. i, a Venècia, la seva configuració urbana et convida a fer-ho. T'hi has de perdre pel seu laberint de canals, ponts i carrerons, i treure de tant en tant el cap per un dels passadissos que t'aboquen al Canal Grande.

Art i societat al Mediterrani oriental. Constantinoble i Venècia

2007-07-06T12:06:00.002+02:00

Pel curs 2007-2008, aquesta assignatura proposa una panoràmica per la història i l’art del món bizantí, començant amb una introducció sobre la Grècia antiga i la Grècia romana. Ens endinsarem en la història de Constantinoble i en la de l’Imperi Romà d’Orient, i analitzarem el desenvolupament del seu propi llenguatge artístic i la seva influència a occident. Dedicarem una part del curs a la història i l’art de Venècia, tan estretament vinculada al món bizantí, i finalitzarem amb el relat de la caiguda de Constantinoble i la transformació de la ciutat en capital dels otomans.
El curs inclou un viatge optatiu a Constantinoble, després de Setmana Santa, de set dies de duració, per a conèixer in situ llocs i monuments estudiats.

Horari: dimecres, 19.40-21.15.

Facultat de Filosofia i Humanitats URL

Carrer Diputació, 231 (Edifici Seminari). 08007 Barcelona

Viatge d'estudis a Roma (abril 2007)

2007-06-14T18:24:00.007+02:00

. Les primeres hores a Roma... a la Piazza di San Pietro.

.
El grup davant del Tempietto de San Pietro in Montorio, seu de la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma.
.

Explorant les ruïnes d'Òstia.
.
.
Al Forum Augusti, camí del Forum Romanum.
.

El grup a l'Amphitheatrum Flavium, altrament dit il Colosseo.
.

Després de les Catacumbes de Priscilla, vàrem visitar el Mausoleu de la Princesa Constantina, al complex de Sant'Agnese fuori le Mura.
.

Sota la cúpula del Pantheon.
.

A Sant'Andrea della Valle, basílica dels teatins romans.
.

Gaudint de la veduta des del Pincio.
.

Als Musei Vaticani.

Visites culturals

2007-06-14T16:54:00.003+02:00

Amb un grup de l'estudiants d'Humanitats cercant les arrels de Catalunya a Empúries i a Sant Pere de Rodes (juny 2008).

.
.

Amb estudiants d'humanitats a Poblet (desembre 2005).

Amb alumnes del postgrau en Gestió i Didàctica del Patrimoni Cultural (febrer 2006).

Hagia Eirene i San Marco

2007-05-08T11:26:00.012+02:00

Hagia Eirene, a Constantinoble, construïda per encàrrec de Justinià al segle VI.

L'estructura de la Basílica dels Sants Apòstols, que també havia fet reconstruir Justinià (i que fou enderrocada pels otomans al segle XV), era molt semblant a la de Hagia Eirene, tot i que aquella era de planta de creu grega -com San Marco de Venècia.
.

San Marco, construïda al segle XI (en el lloc de les dues basíliques precedents, dels segles IX i X), per encàrrec del Dux Domenico Contarini, prenent com a model la Basílica dels Sants Apòstols de Constantinoble.

A Hagia Eirene podem veure el model arquitectònic que va inspirar als constructors de San Marco, i a San Marco ens podem fer una idea de l'esplendor original de Hagia Eirene, actualment desposseïda dels mosaics i els marbres que vestien els seus murs.