Curs d’estiu “Bizanci i la llum que ve d’Orient”

Participo en aquest curs de la Universitat d’Estiu Ramon Llull, en la sessió “De Santa Sofia als temples neobizantins de Barcelona”.

Il·lustració i gif : J. Oliver-Bonjoch 2017

Aquest curs proposa una panoràmica sobre l’art i la iconografia creats a Constantinoble, quan la “segona Roma” era la metròpoli cultural de la cristiandat, i els efectes de la seva irradiació a Catalunya. El curs s’estructura en cinc blocs temàtics, per a abordar qüestions artístiques, iconogràfiques, arquitectòniques, històriques i filosòfiques. El Museu de Montserrat acollirà una jornada del curs, per tal de contemplar in situ la col·lecció d’icones.

Dates: del 3 al 7 de juliol de 2017
Horari: tardes, de 16.30 h. a 19.30 h.
Matrícula i informació: Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull.

Imatges del Paradís

El mite del Paradís és una creació cultural tan antiga com les primeres civilitzacions i, alhora, una idea tan suggestiva que continua formant part dels imaginaris contemporanis. Des de temps immemorials cada civilització ha inventat el seu propi paradís, i en la imatge de cada paradís es reflecteixen els trets de la relació d’un grup humà amb el seu entorn natural i amb els altres éssers vius que l’habiten.


Tallers de primavera

3er trimestre (abril-juny)

Taller d’Història i Art:
Roma, el bressol de la nostra civilització

Horari: dijous, 20.00-21.30
Lloc: Centre Cívic Cotxeres de Sants

Ens remuntem al context de la fundació de Roma, bressol de la nostra civilització, per a seguir la seva evolució de ciutat-estat a metròpoli imperial, mentre es produeix la síntesi de les antigues cultures mediterrànies. Interrelacionarem el curs dels esdeveniments històrics amb l’evolució política, la vida quotidiana, unes arts plàstiques profundament influïdes per les produccions hel·lèniques, i la gènesi d’una manera de pensar i projectar l’arquitectura genuïnament romana, punt de partida dels successius estils arquitectònics europeus.


Taller d’Història i Art:
L’art del nostre temps

Horari: divendres, 10.00-11.30
Lloc: Centre Cívic Cotxeres de Sants

Els artistes que són capaços de commoure’ns, per a invitar-nos a interactuar amb la seva obra, enriqueixen el nostre imaginari i contribueixen a desenvolupar la nostra consciència crítica. Aquest taller presenta una proposta alternativa per connectar amb la vitalitat i la diversitat de l’art contemporani, més enllà dels àmbits exclusivistes del mercat artístic.

Sant Pau del Camp i la romanitat de Barcelona

En els murs de Sant Pau del Camp trobem petjades que ens ajuden a enfilar un de tants camins que, a través de l’espai i del temps, varen connectar Barcelona amb Roma i, a través de Roma, ens apropen les primeres civilitzacions.


Peros a la evocación del patriarcado griego en el Parlamento europeo

La semana pasada, mi clase dedicada a Delfos y a los santuarios panhelénicos coincidió con la polémica generada por un discurso lamentable, indigno de ser pronunciado en el pleno del Parlamento europeo por alguien que ha sido elegido para velar por los derechos de los ciudadanos, no para denigrarlos. Tal eurodiputado defendió que las mujeres puedan percibir retribuciones inferiores a las que corresponden a los hombres, echando mano de tópicos ridículos, como el del ‘sexo débil’, que pusieron en evidencia su ignorancia y la carencia absoluta de una capacidad crítica, indispensable para poder interpretar y entender culturas y sociedades del pasado. Su escaso conocimiento de la civilización griega, origen de nuestra civilización, le llevo a agregar a su colección de supuestos argumentos la ausencia de mujeres en los juegos olímpicos de la Antigüedad.

Las competiciones deportivas griegas surgieron y se desarrollaron en un contexto religioso, expresión y, a la vez, justificación de una sociedad patriarcal que inculcaba a los jóvenes un modelo de ciudadano nutrido por el arquetipo del héroe. A través de los mitos y de la literatura, los Heracles, Aquiles y Ulises poblaban el imaginario de los futuros ciudadanos e inspiraban a los escultores que, en complicidad con los ideólogos, compitieron por plasmar en mármol el cuerpo ideal del héroe, o sea el cuerpo de atleta al que deberían aspirar los jóvenes griegos. Ese modelo de ciudadano ideal comprendía al guerrero, a punto y en forma para defender a su polis, y al navegante, que se enfrentaba a los peligros del mar para comerciar y acaso fundar colonias en costas lejanas.

Mientras el modelo de la mujer ideal, como en cualquier otra sociedad patriarcal, se caracterizó por la sumisión absoluta al padre o al esposo -o al hermano o al hijo, en ausencia de los otros-, y por la entrega sin discusión a las tareas que le eran encomendadas. Así encontramos, por ejemplo, a Penélope, esposa virtuosa a quien las convenciones sociales dejan un margen de maniobra harto estrecho para seguir esperando el regreso de Ulises y no sucumbir a las presiones de los pretendientes. Aquellas gentes también imaginaron a mujeres guerreras, las amazonas, pero para representar una sociedad salvaje y absurda, opuesta a lo que los ilustrados llamaron ‘civilización’.

El eurodiputado de nuestro tiempo parece, pues, echar de menos aquella sociedad patriarcal que, en lo esencial, se perpetuó hasta bien entrado el siglo XX. De haber vivido en la época de sus abuelos, sin duda alguna se habría opuesto con firmeza a las reivindicaciones de las sufragistas. Sin embargo, al evocar a nuestros antepasados y antecesores, los antiguos griegos, olvida que los creadores de sus mitos encarnaron la sabiduría, la inteligencia y, también, las virtudes del guerrero en una divinidad femenina, Atenea, aunque la hicieran nacer de la cabeza del patriarca del Olimpo, Zeus.

En mi clase, al proyectar imágenes del friso norte del Tesoro de Sifnos en Delfos, aproveché la fotografía que acompaña este texto para añadir otro pero al señor eurodiputado. Este friso representa la Gigantomaquia, la guerra entre los dioses olímpicos y los gigantes engendrados por Gea, que podría simbolizar la lucha entre el orden y el caos. En este detalle vemos a una diosa, Hera, clavando su lanza en el cuerpo del gigante al que acaba de derrotar, sin necesidad de protegerse con el escudo y el casco que sí llevan sus colegas de sexo masculino. Ante una imagen tan elocuente, no parece que los griegos etiquetaran a las mujeres como débiles, sino todo lo contrario. ¿No será que nuestros antepasados inventaron el patriarcado para amordazar a media Humanidad y facilitar la implantación de un orden jerárquico?


Interpretació del patrimoni i rutes culturals

Diploma d’especialització en 
Gestió del Patrimoni Cultural Eclesiàstic

L’objectiu d’aquest diploma és formar especialistes en la gestió i la difusió del patrimoni cultural eclesiàstic. La intervenció professionalitzadora en el camp de la gestió d’aquest patrimoni demana uns coneixements específics sobre la seva naturalesa, i també disposar d’uns instruments necessaris per tal d’actuar-hi, ja sigui per rendibilitzar-lo com a recurs turístic, ja sigui amb l’objectiu de gaudir- lo com a bé cultural.


Continguts del mòdul que imparteixo en aquest curs:
  1. Metodologia per a interpretar el Patrimoni arquitectònic sacre
  2. L’espai sagrat
  3. El context històric i físic dels edificis sacres
  4. Dimensió simbòlica dels temples cristians (+ 2 visites)
  5. Els monestirs, ciutadelles espirituals
  6. El projecte pedagògic d’un monument cristià 
  7. El viatge cultural

Dates del curs: febrer-juny de 2017
Horari d’aquest mòdul: dimarts de 18 a 21 h.

Matrícula i informació:
Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull
(També es pot matricular com a oient)

Tallers d’hivern

2on trimestre (gener-març)

Taller d’Història i Art:
Del Nil a l’Egeu: déus, reis, herois i artistes

Horari: dijous, 20.00-21.30
Lloc: Centre Cívic Cotxeres de Sants

Els artistes egipcis, cretencs i grecs ens varen deixar pistes per a comprendre el rerefons dels seus mites, i la seva forma d’entendre la vida i la mort, inspirats pel medi natural on varen néixer les seves civilitzacions. Viatjarem virtualment en el temps cercant els déus i els faraons en les riberes del Nil, i travessant l’Egeu i el Mediterrani darrere les petjades dels herois i dels mercaders grecs que, trepitjant els talons als fenicis, varen escampar la llavor de la seva civilització.


Taller d’Història i Art:
La modernitat a través de l’Art

Horari: divendres, 10.00-11.30
Lloc: Centre Cívic Cotxeres de Sants

Elevats sobre el progrés tecnològic i les llibertats assolides per la burgesia, els artistes van esdevenir els capdavanters de la modernitat, tot obrint-nos noves finestres per a observar l’entorn, valorar i aprendre de les cultures llunyanes en el temps i en l’espai, i somniar el futur.


Taller d’Història i Art:
L’art del nostre temps

Horari: dilluns, 19.30-21.00
Lloc: Casa Orlandai

Els artistes que són capaços de commoure’ns, per a invitar-nos a interactuar amb la seva obra, enriqueixen el nostre imaginari i contribueixen a desenvolupar la nostra consciència crítica. Aquest taller presenta una proposta alternativa per connectar amb la vitalitat i la diversitat de l’art contemporani, més enllà dels àmbits exclusivistes del mercat artístic.

El Árbol del Conocimiento



Este año os felicito la Navidad y el año nuevo con mi propia versión del Árbol del Conocimiento, una imagen alegórica de la sabiduría presente en culturas y civilizaciones de todos los rincones de la Tierra. La Navidad coincide con la celebración ancestral de la victoria de la Luz sobre las tinieblas, y la búsqueda de la sabiduría se describe simbólicamente como un camino que lleva hacia la iluminación. Aunque creo que la verdadera sabiduría también se encuentra fuera de los libros y tiene que ver con la capacidad de amar, con ‘mi’ árbol he querido expresar la diversidad de fuentes del conocimiento. Por eso, entre las raíces ‘hambrientas de conocimiento’, he dibujado diversos tipos de soportes de la escritura que pertenecen a civilizaciones representativas de todas las épocas y de todos los continentes.

Al mismo tiempo me adhiero al 7º centenario de Ramón Llull, que utilizó este árbol alegórico para explicar visualmente sus planteamientos metodológicos, tan útiles para el progreso del pensamiento europeo. El Árbol de la Ciencia de Llull es, precisamente, el emblema de la institución donde ha crecido y madurado mi vocación docente a lo largo de los últimos quince años, y donde también he tejido firmes lazos de afecto y amistad con compañeros y exalumnos. Pero, al hacer memoria de Llull, también hago memoria de mi abuela mallorquina, que fue la primera persona que me habló de él, como de tantas otras cosas relacionadas con Mallorca, que le gustaba contarnos a mi hermana y a mí. De hecho, los antepasados catalanes de mi abuela llegaron a la isla en la misma época que lo hicieron los padres de Ramón Llull, así que quien sabe si ambos árboles genealógicos se conectaron en algún momento de los siete siglos que han transcurrido desde entonces...

Versió en català

El retorn dels argonautes a la Ljubljana noucentista

En el centre històric de Ljubljana encara reconeixem l’atmosfera típica d’una ciutat centreeuropea, per les peculiaritats estilístiques que reflecteixen els seus edificis més antics. Entre les dues guerres mundials, després de la integració dels eslovens en el projecte iugoslau, l’arquitecte Jože Plečnik va imprimir a la capital d’Eslovènia un aire que subtilment havia d’expressar un temps nou, inspirat per la vinculació mítica del seu emplaçament amb el viatge dels argonautes.