Un joiell del Renaixement escocèsDimecres passat (14/09/2011), vam començar l’assignatura “
Art i societat a Europa, del Renaixement al Barroc” amb una visita virtual al castell de Craigievar. Potser hauria estat lògic començar a Florència, al mateix bressol del Renaixement, però, aquest bell i singular castell escocès ens permet tenir un punt de vista original de les dimensions geogràfiques i temporals d’aquest grandiós moviment cultural i artístic nascut al centre de la Mediterrània, així com també de la riquesa i la diversitat d’interpretacions que varen anar fructificant a mida que s’escampava pel nostre continent.
El castell de Craigievar està a uns 44 quilòmetres d’Aberdeen, terra endins, en un paisatge ondulat que alterna les terres de conreu i pasturatge amb alguns boscos frondosos. Els
Mortimer, senyors d’aquestes terres des de temps medievals, hi varen construir el castell, al segle XVI, format per una torre i un recinte fortificat.
L’any 1610, un mercader d’Aberdeen anomenat
William Forbes of Menie, va adquirir la finca de Craigievar i va endegar una remodelació del castell, seguint l’exemple d’altres castells que ja havien entrat en el Renaixement, en adoptar les innovacions arquitectòniques i els recursos decoratius assajats en els
châteaux del Loira i en les mansions angleses dels temps de la Reina Elisabet.
La boira embolcalla el perfil fantasmagòric del castell.
Del recinte fortificat que completava el castell fins a finals del segle XVIII, només es conserva el tram occidental del mur i la torre angular que es pot veure a l'esquerra de la fotografia superior.
La torre central del castell de Cawdor ens pot donar una idea del caràcter medieval del castell de Craigievar abans de la remodelació del segle XVII.
La fesomia del castell es va modelar afegint-hi torretes cilíndriques amb cobertes punxegudes a les cantonades, i realçant una torreta prismàtica central coronada amb una balustrada renaixentista, l’únic signe genuïnament clàssic del conjunt.
La torre central del castell de Glamis va ser transformada en la mateixa època i amb els mateixos criteris que van regir la metamorfosi de Craigievar.
El saló principal del castell de Craigievar, cobert amb una volta d'aresta i presidit per una representació imponent del nou escut Reial -realitzada amb estuc damunt de la llar de foc-, que celebra la unió de les corones d'Escòcia i Anglaterra.
El 1603 -set anys abans de l’adquisició del castell per William Forbes-, en morir Elisabet I d’Anglaterra, Jaume VI d'Escòcia havia heretat el seu Reialme i s’havia convertit en el primer Sobirà de la Gran Bretanya (
Rex Magnae Britanniae). Aquesta celebració de la Monarquia en una residència aristocràtica és un altre signe característic de l’època del Renaixement, que coincideix amb la construcció dels grans estats europeus, que havia estat possible gràcies a l’enfortiment de l’autoritat Reial en detriment del règim feudal.
L’estil dels estucs que decoren la volta del saló s’havia desenvolupat a Anglaterra durant el regnat d’Elisabet I, i els motlles emprats a Craigievar, l'any 1627, ja havien estat utilitzats en diverses mansions d’Anglaterra i Escòcia. El 1606, aquests motlles els havien fet servir els guixaires que van decorar un sostre d’una mansió de Bromley-by-Bow, que actualment es conserva al
Victoria and Albert Museum. També es van emprar en el
Great Hall del castell de Glamis i en
Laich Hall del castell d’Edinburgh.
Entre 1615 i 1617, les cambres Reials del castell d’Edinburgh van ser remodelades per a acollir la visita de Jaume I de Gran Bretanya, amb motiu del 50è aniversari de la seva entronització com a Rei dels escocesos. En el sostre del
Laich Hall (fotografia superior) es poden reconèixer els mateixos motius decoratius dels sostres de Craigievar.
Encaixats en la trama geomètrica que decora la volta del saló i els sostres d'altres cambres del castell, hi ha uns medallons que emmarquen les efigies de diversos personatges històrics i mitològics. L’origen d’aquests medallons parteix dels dibuixos de monedes romanes que es realitzaren a Itàlia, que propiciaren les primeres col·leccions i els primers estudis numismàtics, i foren reproduïts en gravats i llibres que arribarien a mans d’erudits d’arreu d’Europa.
Els rostres de Craigievar, que també trobem en les mansions i els castells on foren emprats els motlles, representen a alguns dels “Nou Preuats” (
Nine Worthies). Aquests nou personatges havien estat seleccionats per Jacques de Longuyon en la seva obra “
Voeux du Paon” (1312), entre monarques, guerrers i herois, reals o llegendaris, de l’Antiguitat Clàssica, de la Bíblia i de l’Edat Mitjana europea, i eren representatius dels ideals de la cavalleria: Hèctor, Alexandre el Magne, Juli Cèsar, Josué, el Rei David, Judes Macabeu, el Rei Artur, Carlemany i Jofré de Bouillon (o
Guy of Warwick a Anglaterra). Els “Nou Preuats” van esdevenir molt populars en la iconografia renaixentista, i a Escòcia es troben també representats en l’enteixinat d’una de les cambres Reials del castell de Stirling.
Entre dones, històriques i llegendàries, també en foren seleccionades nou, les “Nou Preuades”, de les quals només fou elegida Lucrècia, per a ser representada a Craigievar, en el sostre d’una sala d’estar (“
Drawing Room”) situada al costat del saló. En aquest mateix sostre, també fou representat el Rei
Tarquinius el Superb, pare del
Sextus Tarquinius que, presumptament, hauria deshonrat a Lucrècia.
Durant el Renaixement i el Barroc, molts artistes i artesans cercaren inspiració i models en els gravats d’altres artistes que circulaven per tota Europa. Els artífexs dels motlles d’Hèctor i Josué, emprats a Craigievar i en les altres mansions esmentades, pràcticament varen reproduir els rostres dels gravats de
Nicolaas de Bruyn, publicats a Anvers el 1594.
Això no obstant, els motlles d’alguns rostres de Craigievar no foren realitzats pels mateixos artesans, com el cas de
Iovinianus. Aquest personatge retratat com un Emperador romà, tampoc forma part del llistat dels “Nou Preuats”, sinó que pertany a una de les històries recopilades en els “
Gesta Romanorum”. Aquestes mena d’històries, anomenades “
exempla”, eren relats moralitzats que foren imaginats a l’Edat Mitjana per a “il·lustrar” els sermons dels capellans, tal com feia Jesús amb les seves paràboles. A partir del segle XIII, es varen escriure “
exempla” que incorporaven noms de personatges inspirats en l’Antiguitat Clàssica, reals o no, que devien fer més versemblants les històries que protagonitzaven. Aquest interès creixent per l’antiga Grècia i la Roma Imperial, reflecteix els canvis socials, culturals i religiosos que s’estaven gestant a les ciutats, i que precedeixen al Renaixement.
En un d’aquests
exempla, Iovinianus apareix com un suposat Emperador romà que un bon dia es lleva convençut que no hi havia més déu que ell mateix. Llavors, Iovinianus passa per una sèrie de peripècies estranyes de les quals resulta profundament humiliat, fins que s’adona que Déu l’ha posat a prova per tal que es curés la supèrbia.
La impressió dels “
Gesta Romanorum”, primer en llatí (1470) i després en llengües vernacles, va facilitar la seva divulgació entre la burgesia i l’aristocràcia, com a llibre de capçalera. La representació de Iovinianus a Craigievar és una mostra de la popularitat i la vigència d’aquestes històries moralitzants a l’Escòcia del segle XVII.
En molts castells escocesos hi ha un dormitori anomenat “
King’s Room” o “
Queen’s Room”, en record dels Reis que hi havien fet estada en algun moment de la seva història. En la foto superior, “
The Queen’s Room” de Craigievar, de fet, és el dormitori principal del castell, i té un sostre d'estil renaixentista i un llit amb dosser del segle XVIII.
Agraïments: Al National Trust for Scotland, per tenir cura de Craigievar Castle -i de tants altres monuments escocesos- i per autoritzar-me a fotografiar els interiors -i així poder-los mostrar a classe-, i, molt especialment, a Victoria J. Thompson BA (Hons), conservadora de Craigievar, i a Mrs. Enid, que molt amablement em va acompanyar pel castell. A l’Iztok per venir amb mi a Craigievar, i a Mrs Joyce Jack per portar-nos-hi en el seu cotxe des d'Alford.Fotos meves: Craigievar Castle (2 agost 2011), Cawdor Castle (4 agost 2011), Glamis Castle (8 agost 2010).Foto del sostre de Laich Hall, a Edinburgh Castle: Peter WattsImatges dels gravats de Nicolaas de Bruyn: British Museum
Una de estas noches, cogí el sueño mientras me imaginaba en este patio, echando mano de mi memoria para atrapar de nuevo cada uno de sus detalles... La fuente de mármol y el joven olivo que le da sombra. La penumbra misteriosa del iwan, en el que me hubiera gustado recogerme para escuchar uno de los cuentos de Scheherezade. Las numerosas ventanas que regalan la luz y el frescor del patio a las habitaciones de la casa, sobre todo las de la hilera superior, pequeñas, esbeltas, coquetas, con sus arcos inconfundiblemente islámicos. Las farolas que salpican colores al caer el sol... Incluso el tono cálido levemente rosado del pavimento y los muros. Tan sólo cerrar los ojos, y casi puedo sentir la textura rugosa y fría de aquellas piedras... Y en cambio, que lejana e irreal me parece Siria cada vez que leo y escucho las noticias de las atrocidades que están sufriendo sus gentes. Casi un año después de alojarnos en la preciosa y acogedora casa solariega que se levanta alrededor de este patio de Alepo.
