El retorn dels argonautes a la Ljubljana noucentista

En el centre històric de Ljubljana encara reconeixem l’atmosfera típica d’una ciutat centreeuropea, per les peculiaritats estilístiques que reflecteixen els seus edificis més antics. Entre les dues guerres mundials, després de la integració dels eslovens en el projecte iugoslau, l’arquitecte Jože Plečnik va imprimir a la capital d’Eslovènia un aire que subtilment havia d’expressar un temps nou, inspirat per la vinculació mítica del seu emplaçament amb el viatge dels argonautes.


Curs 2016-17

Durant aquest curs que comença, em podreu trobar impartint assignatures i cursos en les següents institucions.

Facultat Antoni Gaudí 
1er quadrimestre (setembre-gener)

Introducció a l’Arquitectura Cristiana

Horari: dimarts, de 9.10 a 10.55 hrs.

Es planteja com un itinerari en sentit cronològic per a estudiar els precedents, els orígens i l’evolució de l’arquitectura cristiana, tant des del punt de vista tipològic com constructiu i simbòlic, fins l’actualitat, per tal de proporcionar a l’alumne uns coneixements bàsics i una metodologia adequada per a abordar l’anàlisi d’un edifici de culte cristià.

Topografia de l’Orbis Christianus
Geografia Històrica del Cristianisme

Horari: dijous, de 12.10 a 13.55 hrs.

Abordarem la dimensió geogràfica del cristianisme a través dels temps, des del context rural en el qual va predicar Jesús de Natzaret, fins al món global contemporani. Analitzarem la influència determinant del cristianisme en la transformació i la configuració d’Europa, des de Constantí el Gran fins a la Revolució Industrial.


Facultat de Filosofia. Universitat Ramon Llull
2on quadrimestre (febrer-maig)

Diploma d’especialització en Gestió del Patrimoni Cultural Eclesiàstic

Mòdul: Interpretació del patrimoni i rutes culturals

Horari: dimarts de 18.00 a 21.00 hrs.

Continguts: (1) Metodologia per a interpretar el Patrimoni arquitectònic sacre. (2) L’espai sagrat. (3) El context històric i físic dels edificis sacres. (4) Dimensió simbòlica dels temples cristians. (5)  Els monestirs, ciutadelles espirituals. (6) El projecte pedagògic d’un monument cristià. (7)  El viatge cultural.

També es pot assistir com a oient, dins del programa d’Aules Obertes per al curs 2016-17.


Tallers d’Història i Art. Centre Cívic Cotxeres de Sants
1er trimestre (octubre-desembre)

Història i Art: 
Els orígens mítics de la civilització

Horari: dijous, 20.00-21.30

Els nostres avantpassats varen inventar mites, en cercar respostes a les grans preguntes sobre l’origen del món i de la vida. Aquest taller proposa una mirada crítica a aquests mites per a descobrir les pistes que ens permetran connectar amb l’imaginari dels seus creadors, testimonis i protagonistes del naixement de les primeres civilitzacions de l’Orient Pròxim.


Història i Art (VII): 
Del neoclassicisme al romanticisme

Horari: divendres, 10.00-11.30

En el ‘Segle de les Llums’, l’època del descobriment de Pompeia i Herculà i del naixement de l’Arqueologia i la Història de l’Art, el neoclassicisme anava substituint el rococó a mesura que la burgesia prenia el poder a l’aristocràcia. El romanticisme va significar la recuperació i la idealització de l’edat mitjana, en esdevenir aquella època llunyana el punt d’arrencada dels relats nacionals i la font d’inspiració per a literats, arquitectes i artistes. En el Londres victorià els ideals del Segle de les Llums i dels romàntics es conjuguen en l’arquitectura pública i en la celebració de la primera Exposició Universal.

Matrícula i més informació: http://www.cotxeres.org/tallers/index.htm

Curs d’estiu ‘Frares, navegants i Prínceps. Sis segles d’històries a Sant Jeroni de la Murtra’


Participo en aquest curs de la Universitat d’Estiu Ramon Llull, amb la classe Un claustre “obert” al Món i a l’humanisme.


Aquest curs s’encaixa en el programa commemoratiu del 600 aniversari del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Les classes tractaran temes relatius a la història, la literatura, l’art, les llegendes i la vida quotidiana d’aquest monestir, ric en esdeveniments i fites crucials i en contribucions culturals importants per a Catalunya, Europa i el Nou Món. El curs finalitza amb una visita comentada al monestir.

Dates: del 4 al 8 de juliol de 2016
Horari: tardes, de 16.30 h. a 19.30 h.
Matrícula i informació: Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull

Interpretació del patrimoni i rutes culturals

Diploma d’especialització en 
Gestió del Patrimoni Cultural Eclesiàstic

L’objectiu d’aquest curs de postgrau és formar especialistes en la gestió i la difusió del patrimoni cultural eclesiàstic. La professionalització en aquest camp demana uns coneixements específics sobre la naturalesa d’aquest patrimoni, i també disposar d’uns instruments necessaris per tal d’actuar-hi, ja sigui per rendibilitzar-lo com a recurs turístic, ja sigui amb l’objectiu de gaudir-lo com a bé cultural.


Continguts del mòdul que imparteixo en aquest curs:
  1. Metodologia per a interpretar el Patrimoni arquitectònic sacre. 
  2. L’espai sagrat. 
  3. El context històric i físic dels edificis sacres. 
  4. Dimensió simbòlica dels temples cristians. 
  5. Els monestirs, ciutadelles espirituals. 
  6. El projecte pedagògic d’un monument cristià. 
  7. El viatge cultural.

Dates: febrer-juny de 2016. Horari d’aquest mòdul: dimarts de 18 a 21 h.

També es pot assistir com a oient, dins del programa d’Aules Obertes per al curs 2015-2016.

Matrícula i informació: Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull

Els castells i l’imaginari d’Escòcia

Entre les fortaleses medievals aixecades en llocs estratègics per dominar un territori i els castells projectats per a acomodar les elits victorianes, varen passar el ‘Segle de les Llums’ i l’esclat del Romanticisme; però les ruïnes de les primeres inspirarien a literats, a artistes i als arquitectes dels nous castells.
Perquè els castells i els seus habitants, històrics i eteris, són els ingredients essencials de la imatge d’Escòcia que encara es projecta en la imaginació dels visitants?


El sueño del arquitecto del Rey



Este año os felicito la Navidad con una imagen y un texto que, aunque casi parezca un cuento, recoge unos hechos históricos. Algunos, incluso, recordaréis haberme escuchado hablar en clase del arquitecto y del edificio de los que os escribo. Me ha parecido oportuno compartir esta historia con todos vosotros porque el trasfondo habla de esperanza, de (re)nacimiento, de superación ante la adversidad, y de una victoria de la Luz sobre la oscuridad, justamente lo que celebramos en estas fechas.

Enlace del texto.

Enllaç del text en català.

Click this link for the English version.

El Fénix en la fachada sur de St. Paul's Cathedral

El reto de explicar las dos ciudades de Edimburgo

Comunicación en las VI Jornadas Arte y Ciudad III Encuentros Internacionales, Madrid, 1, 2 y 3 de abril de 2014.

Publicación:
Oliver-Bonjoch, J., (2015) “El reto de explicar las dos ciudades de Edimburgo” en Chaves Martín, M. A. (dir.), Arquitectura, Patrimonio y Ciudad. Madrid, Universidad Complutense de Madrid, pp. 265-272.


Resumen

Entre los siglos XVIII y XIX, tras la unión del Parlamento escocés con el inglés, Edimburgo perdió la condición de capital efectiva de Escocia, pero su élite cultural y económica tomó las riendas del futuro de su ciudad y la reinventó dos veces. La primera, fuera de sus murallas, como una ciudad nueva –la New Town- que iba a encarnar los ideales urbanísticos y arquitectónicos de la antigüedad clásica, reelaborados y transmitidos por el Renacimiento italiano, y que se autoproclamaría la ‘Atenas del Norte’. La segunda iba a significar el saneamiento y el ‘embellecimiento’ de la ciudad vieja –la Old Town-, y la transformación del centro de Edimburgo en un escenario monumental, estratégicamente levantado alrededor de la estación central –Waverley Station-, bajo el influjo de la imagen romántica de Escocia creada por Sir Walter Scott y teniendo muy en cuenta su influencia determinante en el desarrollo turístico del país durante la era victoriana.


Edimburgo ha llegado al siglo XXI con el aspecto que adquirió tras estos dos procesos de reinvención, que se acabaron solapando a lo largo del XIX, gracias a la conservación de la mayor parte del patrimonio arquitectónico, por lo que mereció en 1995 el reconocimiento de la UNESCO, que inscribió la Old Town y la New Town en la Lista del Patrimonio Mundial. El espíritu y la dimensión simbólica de los dos proyectos urbanos, el neoclásico y el romántico, todavía se pueden leer con nitidez, a pesar de las edificaciones que han distorsionado el carácter original del área de Princes Street, para acoger las actividades comerciales y financieras que acabaron definiendo y condicionando a la principal arteria de la ciudad. Sin embargo, la funcionalidad de Princes Street y su especial configuración como avenida panorámica abierta hacia el escenario monumental levantado por el romanticismo ha contribuido a consagrar la Old Town como la zona de interés turístico de Edimburgo por excelencia, pero, al mismo tiempo, ha aislado a la mayor parte de la New Town de la actividad turística, mientras los visitantes siguen buscando en Edimburgo la imagen legendaria y ‘gótica’ de Escocia creada por los románticos. A pesar del esfuerzo admirable de las instituciones y las entidades conservacionistas que velan por el patrimonio arquitectónico, sigue en pie el reto de explicar Edimburgo a los visitantes e integrar la New Town en un proyecto didáctico que contemple la ciudad en su conjunto y en todas sus épocas.


Abstract

Between the 18th and the 19th centuries, after the union of the Scottish and the English Parliaments, Edinburgh lost its condition as effective capital of Scotland, but its cultural and economic elites took the reins of the future of their city and reinvented it two times. First time, outside the city walls, as a New Town, the incarnation of the urban and architectural ideals of the Classical Antiquity, reworked and transmitted by the Italian Renaissance, that proclaimed itself the ‘Athens of the North’. The second ‘reinvention’ upgraded and embellished the Old Town and transformed the centre of Edinburgh in a monumental scenery, strategically raised around Waverley Station, under the sway of the Scotland’s romantic image created by Sir Walter Scott and in agreement with its determining influence in the Scottish tourism development during the Victorian Age.

Thanks to the conservation of the architectural heritage, Edinburgh arrived to the 21st century with the aspect acquired through those two processes of reinvention overlapping themselves all along the 19th century. In 1995 UNESCO recognized and inscribed the Old Town and the New Town in the World Heritage List. The spirit and the symbolic dimension of both urban projects, the neoclassical and the romantic one, can be understood clearly, although Princes Street area’s original character is being distorted by some new buildings sheltering commercial and financial activities, that finished up defining and conditioning the city’s main artery. Nonetheless, the functionality of Princes Street and its configuration as a panoramic avenue opened to the monumental romantic scenery contributed to Old Town’s consecration as the Edinburgh’s tourist zone par excellence. But, at the same time, Princes Street alienates the most part of the New Town from the tourist activity, while visitors of Edinburgh continue to look for Scotland’s legendary and ‘gothic’ image created by the Romantics. Despite the admirable efforts of the institutions and the conservationist entities to preserve the architectural heritage, finding the best way to explain Edinburgh to the visitors and to integrate the New Town in a didactic project that contemplates the city in its totality and in all its ages, still remains a challenge.