Imatges del Paradís

El mite del Paradís és una creació cultural tan antiga com les primeres civilitzacions i, alhora, una idea tan suggestiva que continua formant part dels imaginaris contemporanis. Des de temps immemorials cada civilització ha inventat el seu propi paradís, i en la imatge de cada paradís es reflecteixen els trets de la relació d’un grup humà amb el seu entorn natural i amb els altres éssers vius que l’habiten.


Tallers de primavera

3er trimestre (abril-juny)

Taller d’Història i Art:
Roma, el bressol de la nostra civilització

Horari: dijous, 20.00-21.30
Lloc: Centre Cívic Cotxeres de Sants

Ens remuntem al context de la fundació de Roma, bressol de la nostra civilització, per a seguir la seva evolució de ciutat-estat a metròpoli imperial, mentre es produeix la síntesi de les antigues cultures mediterrànies. Interrelacionarem el curs dels esdeveniments històrics amb l’evolució política, la vida quotidiana, unes arts plàstiques profundament influïdes per les produccions hel·lèniques, i la gènesi d’una manera de pensar i projectar l’arquitectura genuïnament romana, punt de partida dels successius estils arquitectònics europeus.


Taller d’Història i Art:
L’art del nostre temps

Horari: divendres, 10.00-11.30
Lloc: Centre Cívic Cotxeres de Sants

Els artistes que són capaços de commoure’ns, per a invitar-nos a interactuar amb la seva obra, enriqueixen el nostre imaginari i contribueixen a desenvolupar la nostra consciència crítica. Aquest taller presenta una proposta alternativa per connectar amb la vitalitat i la diversitat de l’art contemporani, més enllà dels àmbits exclusivistes del mercat artístic.

Sant Pau del Camp i la romanitat de Barcelona

En els murs de Sant Pau del Camp trobem petjades que ens ajuden a enfilar un de tants camins que, a través de l’espai i del temps, varen connectar Barcelona amb Roma i, a través de Roma, ens apropen les primeres civilitzacions.


Peros a la evocación del patriarcado griego en el Parlamento europeo

La semana pasada, mi clase dedicada a Delfos y a los santuarios panhelénicos coincidió con la polémica generada por un discurso lamentable, indigno de ser pronunciado en el pleno del Parlamento europeo por alguien que ha sido elegido para velar por los derechos de los ciudadanos, no para denigrarlos. Tal eurodiputado defendió que las mujeres puedan percibir retribuciones inferiores a las que corresponden a los hombres, echando mano de tópicos ridículos, como el del ‘sexo débil’, que pusieron en evidencia su ignorancia y la carencia absoluta de una capacidad crítica, indispensable para poder interpretar y entender culturas y sociedades del pasado. Su escaso conocimiento de la civilización griega, origen de nuestra civilización, le llevo a agregar a su colección de supuestos argumentos la ausencia de mujeres en los juegos olímpicos de la Antigüedad.

Las competiciones deportivas griegas surgieron y se desarrollaron en un contexto religioso, expresión y, a la vez, justificación de una sociedad patriarcal que inculcaba a los jóvenes un modelo de ciudadano nutrido por el arquetipo del héroe. A través de los mitos y de la literatura, los Heracles, Aquiles y Ulises poblaban el imaginario de los futuros ciudadanos e inspiraban a los escultores que, en complicidad con los ideólogos, compitieron por plasmar en mármol el cuerpo ideal del héroe, o sea el cuerpo de atleta al que deberían aspirar los jóvenes griegos. Ese modelo de ciudadano ideal comprendía al guerrero, a punto y en forma para defender a su polis, y al navegante, que se enfrentaba a los peligros del mar para comerciar y acaso fundar colonias en costas lejanas.

Mientras el modelo de la mujer ideal, como en cualquier otra sociedad patriarcal, se caracterizó por la sumisión absoluta al padre o al esposo -o al hermano o al hijo, en ausencia de los otros-, y por la entrega sin discusión a las tareas que le eran encomendadas. Así encontramos, por ejemplo, a Penélope, esposa virtuosa a quien las convenciones sociales dejan un margen de maniobra harto estrecho para seguir esperando el regreso de Ulises y no sucumbir a las presiones de los pretendientes. Aquellas gentes también imaginaron a mujeres guerreras, las amazonas, pero para representar una sociedad salvaje y absurda, opuesta a lo que los ilustrados llamaron ‘civilización’.

El eurodiputado de nuestro tiempo parece, pues, echar de menos aquella sociedad patriarcal que, en lo esencial, se perpetuó hasta bien entrado el siglo XX. De haber vivido en la época de sus abuelos, sin duda alguna se habría opuesto con firmeza a las reivindicaciones de las sufragistas. Sin embargo, al evocar a nuestros antepasados y antecesores, los antiguos griegos, olvida que los creadores de sus mitos encarnaron la sabiduría, la inteligencia y, también, las virtudes del guerrero en una divinidad femenina, Atenea, aunque la hicieran nacer de la cabeza del patriarca del Olimpo, Zeus.

En mi clase, al proyectar imágenes del friso norte del Tesoro de Sifnos en Delfos, aproveché la fotografía que acompaña este texto para añadir otro pero al señor eurodiputado. Este friso representa la Gigantomaquia, la guerra entre los dioses olímpicos y los gigantes engendrados por Gea, que podría simbolizar la lucha entre el orden y el caos. En este detalle vemos a una diosa, Hera, clavando su lanza en el cuerpo del gigante al que acaba de derrotar, sin necesidad de protegerse con el escudo y el casco que sí llevan sus colegas de sexo masculino. Ante una imagen tan elocuente, no parece que los griegos etiquetaran a las mujeres como débiles, sino todo lo contrario. ¿No será que nuestros antepasados inventaron el patriarcado para amordazar a media Humanidad y facilitar la implantación de un orden jerárquico?


Interpretació del patrimoni i rutes culturals

Diploma d’especialització en 
Gestió del Patrimoni Cultural Eclesiàstic

L’objectiu d’aquest diploma és formar especialistes en la gestió i la difusió del patrimoni cultural eclesiàstic. La intervenció professionalitzadora en el camp de la gestió d’aquest patrimoni demana uns coneixements específics sobre la seva naturalesa, i també disposar d’uns instruments necessaris per tal d’actuar-hi, ja sigui per rendibilitzar-lo com a recurs turístic, ja sigui amb l’objectiu de gaudir- lo com a bé cultural.


Continguts del mòdul que imparteixo en aquest curs:
  1. Metodologia per a interpretar el Patrimoni arquitectònic sacre
  2. L’espai sagrat
  3. El context històric i físic dels edificis sacres
  4. Dimensió simbòlica dels temples cristians (+ 2 visites)
  5. Els monestirs, ciutadelles espirituals
  6. El projecte pedagògic d’un monument cristià 
  7. El viatge cultural

Dates del curs: febrer-juny de 2017
Horari d’aquest mòdul: dimarts de 18 a 21 h.

Matrícula i informació:
Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull
(També es pot matricular com a oient)

Tallers d’hivern

2on trimestre (gener-març)

Taller d’Història i Art:
Del Nil a l’Egeu: déus, reis, herois i artistes

Horari: dijous, 20.00-21.30
Lloc: Centre Cívic Cotxeres de Sants

Els artistes egipcis, cretencs i grecs ens varen deixar pistes per a comprendre el rerefons dels seus mites, i la seva forma d’entendre la vida i la mort, inspirats pel medi natural on varen néixer les seves civilitzacions. Viatjarem virtualment en el temps cercant els déus i els faraons en les riberes del Nil, i travessant l’Egeu i el Mediterrani darrere les petjades dels herois i dels mercaders grecs que, trepitjant els talons als fenicis, varen escampar la llavor de la seva civilització.


Taller d’Història i Art:
La modernitat a través de l’Art

Horari: divendres, 10.00-11.30
Lloc: Centre Cívic Cotxeres de Sants

Elevats sobre el progrés tecnològic i les llibertats assolides per la burgesia, els artistes van esdevenir els capdavanters de la modernitat, tot obrint-nos noves finestres per a observar l’entorn, valorar i aprendre de les cultures llunyanes en el temps i en l’espai, i somniar el futur.


Taller d’Història i Art:
L’art del nostre temps

Horari: dilluns, 19.30-21.00
Lloc: Casa Orlandai

Els artistes que són capaços de commoure’ns, per a invitar-nos a interactuar amb la seva obra, enriqueixen el nostre imaginari i contribueixen a desenvolupar la nostra consciència crítica. Aquest taller presenta una proposta alternativa per connectar amb la vitalitat i la diversitat de l’art contemporani, més enllà dels àmbits exclusivistes del mercat artístic.

L’Arbre del Coneixement



Aquest any us felicito el Nadal i l’any nou amb la meva pròpia versió de l’Arbre del Coneixement, una imatge al·legòrica de la saviesa present en cultures i civilitzacions d’arreu de la Terra. El Nadal coincideix amb la celebració ancestral de la victòria de la Llum sobre les tenebres, i la recerca de la saviesa es descriu simbòlicament com un camí que porta vers la il·luminació. Tot i que crec que la saviesa veritable també es troba fora dels llibres i que té a veure amb la capacitat d’estimar, amb el ‘meu’ arbre he volgut expressar la diversitat de fonts del coneixement. Per això, entre les arrels ‘afamades de coneixement’, he dibuixat diversos tipus de suports de l’escriptura que pertanyen a civilitzacions representatives de totes les èpoques i de tots els continents.

Alhora m’adhereixo al 7è centenari de Ramon Llull, qui va utilitzar aquest arbre al·legòric per a explicar visualment els seus plantejaments metodològics, tan útils pel progrés del pensament europeu. L’Arbre de la Ciència de Llull és, precisament, l’emblema de la institució on ha crescut i madurat la meva vocació docent al llarg dels darrers quinze anys, i on també he teixit ferms llaços d’afecte i amistat amb companys i exalumnes. Però, en fer memòria de Llull, també faig memòria de la meva àvia mallorquina, que va ser la primera persona que em va parlar d’ell, com de tantes altres coses relacionades amb Mallorca que li agradava contar-nos a la meva germana i a mi. De fet, els avantpassats catalans de la meva àvia varen arribar a l’illa en la mateixa època que ho feren els pares de Ramon Llull, així que qui sap si ambdós arbres genealògics es van connectar en algun moment dels set segles que han transcorregut des de llavors...

El retorn dels argonautes a la Ljubljana noucentista

En el centre històric de Ljubljana encara reconeixem l’atmosfera típica d’una ciutat centreeuropea, per les peculiaritats estilístiques que reflecteixen els seus edificis més antics. Entre les dues guerres mundials, després de la integració dels eslovens en el projecte iugoslau, l’arquitecte Jože Plečnik va imprimir a la capital d’Eslovènia un aire que subtilment havia d’expressar un temps nou, inspirat per la vinculació mítica del seu emplaçament amb el viatge dels argonautes.


Curs 2016-17

Durant aquest curs que comença, em podreu trobar impartint assignatures i cursos en les següents institucions.

Facultat Antoni Gaudí 
1er quadrimestre (setembre-gener)

Introducció a l’Arquitectura Cristiana

Horari: dimarts, de 9.10 a 10.55 hrs.

Es planteja com un itinerari en sentit cronològic per a estudiar els precedents, els orígens i l’evolució de l’arquitectura cristiana, tant des del punt de vista tipològic com constructiu i simbòlic, fins l’actualitat, per tal de proporcionar a l’alumne uns coneixements bàsics i una metodologia adequada per a abordar l’anàlisi d’un edifici de culte cristià.

Topografia de l’Orbis Christianus
Geografia Històrica del Cristianisme

Horari: dijous, de 12.10 a 13.55 hrs.

Abordarem la dimensió geogràfica del cristianisme a través dels temps, des del context rural en el qual va predicar Jesús de Natzaret, fins al món global contemporani. Analitzarem la influència determinant del cristianisme en la transformació i la configuració d’Europa, des de Constantí el Gran fins a la Revolució Industrial.


Facultat de Filosofia. Universitat Ramon Llull
2on quadrimestre (febrer-maig)

Diploma d’especialització en Gestió del Patrimoni Cultural Eclesiàstic

Mòdul: Interpretació del patrimoni i rutes culturals

Horari: dimarts de 18.00 a 21.00 hrs.

Continguts: (1) Metodologia per a interpretar el Patrimoni arquitectònic sacre. (2) L’espai sagrat. (3) El context històric i físic dels edificis sacres. (4) Dimensió simbòlica dels temples cristians. (5)  Els monestirs, ciutadelles espirituals. (6) El projecte pedagògic d’un monument cristià. (7)  El viatge cultural.

També es pot matricular com a oient.


Tallers d’Història i Art. Centre Cívic Cotxeres de Sants
1er trimestre (octubre-desembre)

Història i Art: 
Els orígens mítics de la civilització

Horari: dijous, 20.00-21.30

Els nostres avantpassats varen inventar mites, en cercar respostes a les grans preguntes sobre l’origen del món i de la vida. Aquest taller proposa una mirada crítica a aquests mites per a descobrir les pistes que ens permetran connectar amb l’imaginari dels seus creadors, testimonis i protagonistes del naixement de les primeres civilitzacions de l’Orient Pròxim.


Història i Art (VII): 
Del neoclassicisme al romanticisme

Horari: divendres, 10.00-11.30

En el ‘Segle de les Llums’, l’època del descobriment de Pompeia i Herculà i del naixement de l’Arqueologia i la Història de l’Art, el neoclassicisme anava substituint el rococó a mesura que la burgesia prenia el poder a l’aristocràcia. El romanticisme va significar la recuperació i la idealització de l’edat mitjana, en esdevenir aquella època llunyana el punt d’arrencada dels relats nacionals i la font d’inspiració per a literats, arquitectes i artistes. En el Londres victorià els ideals del Segle de les Llums i dels romàntics es conjuguen en l’arquitectura pública i en la celebració de la primera Exposició Universal.

Matrícula i més informació: http://www.cotxeres.org/tallers/index.htm