Viatge a Síria i Jordània


Us puc ben assegurar que contemplar com surt el sol entre les ruïnes de Palmira, daurades pels primers raigs del dia, és un experiència espiritual.
En aquest viatge cultural a Síria i Jordània, tot i haver-hi anat amb alguns alumnes i exalumnes meus de la Facultat de Filosofia, companys d’altres viatges, jo no portava el grup. Ha estat, doncs, per a mi mateix, un viatge formatiu, per a copsar in situ la història i la raó de l'ésser de ciutats antigues com Apamea, Sergilla, Sergiòpolis, Palmira, Bosra i Petra, monuments com el castell de Krak dels Cavallers, l’església de Sant Simeó a Qal’at Sim’an, la ciutadella d’Alepo o la Mesquita dels Omeies de Damasc, i indrets amb profunds ressons espirituals com el poble de Malula, on varem poder escoltar la versió original -en arameu- del Parenostre.
També ha estat una experiència molt enriquidora per a acostar-nos a l’islam i comprendre millor la cultura àrab. Els nostres guies, Radwan a Síria i Samir a Jordània, van compartir amb nosaltres la seva pròpia vivència de la religió musulmana, ajudant-nos així a saltar per damunt dels tòpics i els estereotips que deformen la realitat.

El grup a l'escenari del Teatre romà de Palmira.

La majestuositat i les dimensions del Cardo Maximus d'Apamea, que vàrem recórrer d'un extrem a l'altre, mentre encara ens semblava sentir el ressò de l'activitat frenètica que els mercaders desenvolupaven sota els seus pòrtics, quan Roma governava aquestes terres.

A Bosra, els habitants actuals conviuen amb les ruïnes d’una ciutat nabatea i romana. Allà vàrem poder seure en la cavea del teatre romà millor conservat del món, que encara pot acollir més de deu mil espectadors. Els àrabs van convertir aquesta estructura formidable en un castell, assegurant així la seva supervivència durant segles, camuflada entre murs i voltes medievals, que els arqueòlegs siris van desmuntar a mitjan segle XX, per a recuperar l’interior de l’antic teatre.

La Ciutadella d’Alepo és una fortalesa imponent, possiblement el millor exemple de l’arquitectura militar islàmica. El seu únic accés era inexpugnable, en ser projectat com una seqüència de portes, situades de tal forma que feien impracticable l’assalt amb ariet.


En la Mesquita dels Omeies, a Damasc, vàrem poder apreciar com els musulmans assimilaven l’art dels territoris que anaven arrabassant a l’Imperi Romà d’Orient. En els mosaics bizantins que encara cobreixen part dels seus murs, poguérem reconèixer arquitectures i motius vegetals molt semblants als que es veuen, per exemple, en frescos de Pompeia i Herculà.


A Petra, vam pujar a les muntanyes per a gaudir de vistes excepcionals. Tot i haver-la vist mil vegades -en pel·lícules i llibres-, quan vaig arribar al final del congost i vaig descobrir la façana del "Tresor", els meus ulls varen reflectir la intensa emoció de trobar-me en un dels llocs més màgics del planeta.

Fotos: 6-13 març 2011