El bosque encantado

«Tal vez estés buscando en las ramas   
aquello que sólo se puede encontrar en las raíces.»
 Rumi  

A dos días de la gran noche mágica, Iztok y Cvetka me han llevado a pasear por un bosque encantado. Ellos buscaban setas, mientras yo dejaba mis sentidos a merced de los colores del otoño, de la luz, las fragancias, los susurros... 



Este pulmón verde es el parque paisajístico de Tivoli, Rožnik y Šišenski hrib, que disfrutan las gentes de Ljubljana que viven en sus alrededores. Hace ya quince años que mi vida gravita entre Barcelona y Ljubljana, y los paseos por este bosque son uno de los regalos que me aguardan a pocos metros de la casa de mis suegros.

El verano pasado consagré varias tardes a practicar «il dolce far niente» bajo un haya del jardín de Tivoli. Tendido en la hierba, con las manos y los pies en contacto con la Madre Tierra, y la vista perdida en los verdes y los azules, las cosas se ven de otra forma, sobre todo las que se enquistan en el corazón.

Una de aquellas tardes descubrí un gorrión sobre una de las raíces del haya. Me pareció que me observaba y yo permanecí inmóvil. Otro día cruzó muy cerca un conejo. Las ardillas me distrajeron en diversos momentos con sus idas y venidas por las ramas, y saltando a otros árboles cercanos. De regreso a casa de mis suegros, por uno de los caminos que serpentean el bosque, he visto ciervos. Esta vez he podido contemplar una salamandra, que ha tenido la amabilidad de dejarse fotografiar.

Desde niño, los castillos, las ciudades históricas y las catedrales han sido mi pasión. El tiempo que he pasado en el bosque está cambiando mi manera de observar el mundo. Mi única identidad, la única identidad posible de los seres humanos solo puede ser sentirse parte de esta diversidad extraordinaria... y protegerla.























































































«To me, nature is sacred. Trees are my temples and forests are my cathedrals.»
Mikhail Gorbachev

Tallers de tardor

Durant el trimestre «octubre-desembre» de 2022, em podreu trobar impartint aquests tallers al Centre Cívic Cotxeres-Casinet de Sants.


Roma. El bressol de la nostra civilització
 

Dijous, 18.00-19.30 h.

Ens remuntem 2775 anys enrere, per a conèixer el context de la fundació de Roma i seguir la seva evolució de ciutat-estat a metròpoli imperial. Relacionarem el curs dels esdeveniments històrics amb l’evolució política, la vida quotidiana, unes arts plàstiques profundament influïdes per les creacions hel·lèniques, i la gènesi d’una manera de pensar i projectar l’arquitectura genuïnament romana, punt de partida dels successius estils europeus.

El Renaixement y el somni d’un Nou Món

Dimarts, 18.00-19.30 h.

Tot just fa cinc segles, l’informe de la primera circumnavegació arribava a mans d’un Emperador romà educat en els valors i els ideals de l’Humanisme, i nodrit amb un imaginari creat pels millors artistes del Renaixement. Comencem el nostre viatge virtual a la Florència del Quattrocento, cercant les claus d’aquell moviment cultural que va cercar en la Roma imperial i en la Grècia clàssica els fonaments per transformar les arts, l’arquitectura, les ciutats i, també, la societat i la política d’Occident, a punt de fer el salt al Nou Món.

Els orígens monàstics de Londres i Edimburg

Quin paper van tenir els monjos, amb la complicitat dels Reis anglesos i escocesos, en l’origen i la configuració urbanística de Londres i Edimburg? 
I en la capitalitat dels reialmes britànics?

Imparteixo aquesta classe oberta a la Facultat Antoni Gaudí FHEAG
Divendres, 16 de setembre de 2022, a les 11.15 h. 










Correu de contacte (places limitades): web@edusantpacia.cat 

Foto: St James’s Palace, Westminster (10.09.2022) © Daniel Leal / AFP 

Del Romanticisme a l’Era Victoriana.
El gresol de la modernitat

Durant el curs 2022-23 imparteixo aquesta assignatura dins del Programa Universitari de Gent Gran de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull.

La nostra forma de contemplar l’art i el concepte de Patrimoni cultural es varen definir entre el Romanticisme i l’Era Victoriana. Els literats romàntics varen rescatar de l’oblit aquell llarg període mal anomenat «medieval», però també el varen idealitzar, tot nodrint la imaginació d’artistes i arquitectes. De la Gran Exposició de Londres de 1851 -la primera cita planetària!- sorgiria la idea de crear el primer museu que aplegués les creacions dels artistes juntament amb les dels dissenyadors industrials, i la inspiració del moviment Arts and Crafts.
Una de les sessions d’aquesta assignatura serà un itinerari per l’Eixample de Barcelona.


Horari: dilluns, de 17.45 a 19.00 h. | 1r quadrimestre «oct. 2022-gener 2023»

Tallers de primavera

Durant el trimestre «abril-juny» de 2022, em podreu trobar impartint aquests tallers al Centre Cívic Cotxeres-Casinet de Sants.


Déus, herois, mercaders i artistes
 

Dijous, 18.00-19.30 h.

Els artistes cretencs i grecs ens varen deixar pistes per a comprendre el rerefons dels seus mites i els fonaments de la seva estructura social. Viatjarem virtualment en el temps cercant els seus déus i els seus herois, en les riberes de l’Egeu i travessant el Mediterrani, seguint les petjades dels mercaders grecs que, trepitjant els talons als fenicis, varen escampar la llavor de la seva civilització.


El despertar d’Europa. Ciutats i catedrals

Dimarts, 18.00-19.30 h.

Les catedrals varen ser l’expressió més monumental i sofisticada del renaixement de la vida urbana a Occident i el motor de la innovació en el camp arquitectònic, en una atmosfera fecunda que va impulsar les arts plàstiques cap el realisme, va generar la fundació d'universitats i hospitals, i va concebre les primeres institucions democràtiques.

Grietas por las que entra la Luz

Cuando Iztok me llevó a las cuevas de Škocjan, su grandiosidad y el bramido estremecedor del río subterráneo me evocaron los viajes cinematográficos al centro de la Tierra -con permiso de Jules Verne- y, también, la aventura de Blake y Mortimer tras el enigma de la Atlántida. 

El año pasado, durante el confinamiento, al ver de nuevo una de las fotografías de aquel día, recordé unos versos de Leonard Cohen que pertenecen a su canción Anthem : 

«Hay una grieta, una grieta en todo. Así es como entra la luz».

La grieta de Škocjan no solo permite que entre la luz. Al avanzar hacia la luz desde la oscuridad, descubres que el fondo de la grieta es verde, por la exuberancia de la vegetación que hay al otro lado, y de esa explosión de vida brota un torrente vigoroso que se precipita en el abismo. 

Mis pensamientos saltaron de Škocjan a Cohen, y de Cohen a Platón... ¿Cómo hemos acabado encerrados en una caverna, en un mundo «virtual» dominado por la codicia, regido por elucubraciones ideológicas que niegan la esencia de la vida y tratan de exterminar la inabarcable diversidad de la cual formamos parte? ¿Nos han «enseñado» a dar la espalda a la Luz? 

Lo que encierra y ofusca la caverna es la mente de cada uno, y a más de uno le petrifica el corazón. No existe una caverna común, por más que tantas personas crean encontrar refugio o consuelo en las identidades tóxicas propagadas por las ideologías. Sin embargo, en los muros inertes de la caverna, se abre una grieta cada vez que volvemos a sentir la curiosidad insaciable que ya tuvimos siendo niños... si una duda se abre camino entre tantas hipótesis tomadas por certezas... o cuando nos corroe el anhelo por entender algo del misterio de la vida. 

¿Y esas grietas enormes que nos rompen cuando perdemos un ser querido, y que amenazan con desmoronar el techo de nuestra cueva? El gran reto -acaso el único desafío real- es transformar esas heridas que nos desgarran en grietas que dejen pasar una Luz sanadora, que purifique los hitos dolorosos de nuestra vida, y los destile en experiencias educativas que nos acerquen la sabiduría. 

Las ideologías suministran la masilla con la que tantos se apresuran a tapar las grietas, como esos constructores fraudulentos que ocultan las grietas que anuncian la ruina de un edificio, para no asumir el coste de reparar su estructura. Pareció que la última pandemia había abierto una grieta demasiado grande, y que no habría masilla suficiente para taparla… 

Precisamente esta noche, recordamos a aquel ser humano extraordinario que consagró su vida a ensanchar la grieta para que entrara Luz a raudales. Uno de quienes tuvieron el privilegio de conocerle, le escuchó decir «Creed en la Luz mientras todavía la tenéis y perteneceréis a la Luz».

Merry Christmas, Vesel Božič, Buon Natale, Bon Nadal, Feliz Navidad

Tallers d’Història i Art

Durant el trimestre «gener-març» de 2022, em podreu trobar impartint aquests tallers al Centre Cívic Cotxeres-Casinet de Sants.


Creadors de misteris i constructors de coneixement, d’Egipte a Stonehenge 

Divendres, 10.00-11.30 h.

Que el coneixement és poder ja ho sabia l’elit egípcia fa 4.000 anys, creadora dels nostres conceptes de màgia i misteri des de la seva forma d’entendre la vida i la mort. Per això, remuntar-nos a l’època dels faraons significa recercar entre les arrels de la nostra civilització. L’antic Egipte és també un punt de partida suggestiu per a apropar-nos a altres cultures, com la dels constructors de Stonehenge.


La invenció d’Occident. L’Europa medieval

Dimarts, 18.00-19.30 h.

Anomenem «Edat Mitjana» a un temps de metamorfosi i, alhora, de continuïtat de la nostra civilització: a Occident la varen conservar i transmetre els monjos, i entre Orient i Al-Àndalus les mateixes poblacions urbanes romanes sota el poder de les noves oligarquies islàmiques. En l’art, en l’espiritualitat, i en la creació de nous mites i arquetipus podem trobar les empremtes del subtil mestissatge entre l’imaginari romà i les aportacions dels antics pobles fronterers. La creació d’una reialesa cristiana i la restauració de la figura de l’Emperador d’Occident varen permetre a l’Església encarnar i gestionar la pervivència del mil·lenari Estat romà.

Obrim finestres, ampliem horitzons,

... explorem punts de vista nous, alliberem-nos de prejudicis i d’etiquetes enganyoses, dubtem, fem-nos preguntes, proposem connexions creatives, cerquem respostes, construïm coneixement, cultivem-nos. Aquests són els objectius que proposo als meus alumnes. Durant el curs 2021-2022, em podreu trobar impartint assignatures i cursos en les següents institucions. 

Facultat Antoni Gaudí 

1r quadrimestre «setembre-gener»

Dimarts, de 9.10 a 10.55 h. 

Es planteja com un itinerari per a estudiar els precedents, els orígens i l’evolució de l’arquitectura cristiana, des dels punts de vista tipològic, constructiu i simbòlic, per tal de proporcionar uns coneixements bàsics i una metodologia adequada per a abordar l’anàlisi d’un edifici de culte cristià. 

Topografia de l’Orbis Christianus 
Geografia Històrica del Cristianisme 

Divendres, de 12.10 a 13.55 h. 

Abordarem la dimensió geogràfica del cristianisme a través del temps, des del context rural en el qual va predicar Jesús de Natzaret, fins al món global contemporani. Analitzarem la influència determinant del cristianisme en la transformació i la configuració d’Europa, des de Constantí el Gran fins a la Revolució Industrial. 


Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés · URL 

Programa Universitari de Gent Gran | 1r quadrimestre «setembre-gener» 


Dilluns, de 17.45 a 19.00 h. 

L’art ens serveix com a punt de vista i fil conductor per a contemplar la transformació i l’evolució del Mediterrani al llarg de mil anys, arran de la (re)fundació de Constantinòpolis. La irrupció de l’islam, la reactivació del comerç i el renaixement de les ciutats d’Occident varen multiplicar els centres de creació cultural, provocant una eclosió de creativitat en les arts d’una riquesa i una diversitat 
com mai abans s’havien vist. 


Tallers d’Història i Art

Centre Cívic Cotxeres-Casinet de Sants | 1r trimestre «octubre-desembre» 


Divendres, 10.00-11.30 h.

Els nostres avantpassats varen inventar mites, en cercar respostes a les grans preguntes sobre l’origen del món i de la vida. A través d’aquests mites podem connectar amb l’imaginari dels seus creadors, testimonis i protagonistes del naixement de les primeres civilitzacions de l’Orient Pròxim. 


Dimarts, 18.00-19.30 h.

La fundació de la «Segona Roma», l’adopció del cristianisme com a religió oficial i el projecte polític de Justinià canviarien el rumb de l’Imperi i l’evolució de la nostra civilització. Constantinòpolis va succeir a Roma com a urbs Imperial i a Alexandria com a laboratori cultural -i artístic- del Mediterrani.


ISCREB virtual | Simbología y arte · Simbologia i art | «febrero-abril 2022» 

Esta asignatura virtual propone una metodología ágil y dinámica, que invite a contemplar las obras de arte, a identificar y leer los símbolos que contienen -con la ayuda de herramientas y recursos digitales-, a encontrar y establecer relaciones que trascienden épocas y culturas, y, sobre todo, a estimular y enriquecer la creatividad de los alumnos.