Una giornata storica

... alla Reale Accademia di Spagna a Roma

El sábado pasado, representantes de varias generaciones de becarios nos juntamos para celebrar el 150 cumpleaños de nuestra querida academia, 
en una jornada histórica, feliz, y también extraña. Histórica, aunque siglo y medio ya no parece una eternidad cuando llevas medio siglo a tus espaldas. 

Feliz y profundamente emocionado, al reencontrarme con algunos compañeros con quienes compartí la experiencia única e irrepetible de este paraíso. Lo cierto es que dudé mucho antes de comprar los billetes, con apenas un mes de antelación, al coincidir el evento con un inicio de curso que preveía ajetreado, y acabé arrastrando conmigo a Iztok, pegado a su ordenador portátil y atrapado entre los últimos párrafos de su tesis doctoral. 

La noche del viernes, al reconocer a Almudena y a Iñaki justo al salir de la Stazione Trastevere, me convencí de que había tomado la decisión acertada, confirmada al día siguiente por Cristina, Esteban, José Ángel y Paco. Tuvimos la oportunidad de conocer a becarios de otros años, de aportar ideas para el futuro de esta venerable institución y, sobre todo, disfrutamos de un tiempo precioso para intercambiar vivencias, puntos de vista, confidencias y algunas risas. En algún momento, me escurrí de los discursos oficiales para asomarme al panorama de Roma que se extiende alrededor de la Academia.

Y extraña por la sensación de irrealidad y ensueño... como si hubiera entrado por una puerta y hubiera viajado 23 años de golpe. Quizá nos trajimos a la Academia algún hechizo de la Porta Magica del marqués de Palombara, cuando José Ángel nos llevó a verla juntos en aquel año prodigioso.

L’art de l’antic Egipte

Durant el curs 2023-24 imparteixo aquesta assignatura dins del Programa Universitari de Gent Gran de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull.

Aquest curs, l’assignatura d’Història de l’art es configura com un vehicle per a submergirnos en l’imaginari cultural creat pels sacerdots i els artistes de la Vall del Nil fa milers d’anys. A l’ombra de l’Esfinx, entre les columnes dels temples i en l’univers pintat en les parets de les tombes, encara ressona el misteri d’aquella civilització que va fascinar els nostres avantpassats grecs i romans. Remuntar-nos a l’època dels faraons també significa redescobrir les arrels més profundes de la nostra civilització.

Horari: Dimecres, 17.45-19.00 h. | 1r quadrimestre «set. 2023-gener 2024»


Imatge: Papyrus of Ani © The Trustees of the British Museum

Tallers de primavera

Durant el trimestre «abril-juny» de 2023, em podreu trobar impartint aquests tallers d’història i art al Centre Cívic Cotxeres-Casinet de Sants.

La invenció d’Occident. L’Europa medieval 

Dijous, 18.00-19.30 h.

Anomenem «Edat Mitjana» a l’època dels monestirs i els castells, un temps de metamorfosi i, alhora, de continuïtat de la nostra civilització. En l’art i en l’espiritualitat podem trobar les empremtes del subtil mestissatge entre l’imaginari romà i les aportacions dels antics pobles fronterers. La creació d’una reialesa cristiana i la restauració de l’Imperi d’Occident varen permetre a l’Església encarnar i gestionar la pervivència del mil·lenari Estat romà. 


Del Segle de les Llums al Romanticisme

Dimarts, 18.00-19.30 h.

El Segle «de les Llums» que projectaven els pensadors, els científics i els enginyers, va ser l’època del descobriment de Pompeii i Herculàneum i el redescobriment de la Grècia clàssica, del Grand Tour, del naixement de l’Arqueologia i la Història de l’Art, del neoclassicisme i, també, de la difusió de la maçoneria. Els precursors del romanticisme varen rescatar de l’oblit l’Edat Mitjana, per a convertir-la en font d’inspiració de literats, artistes i arquitectes.

Večna pot

… significa «Camino Eterno» en esloveno. Así se llama la carretera urbana que comunica dos barrios de Ljubljana -Šiška y Vič- a través del parque paisajístico de Tivoli, Rožnik y Šišenski hrib. Me intriga la razón de este curioso y sugestivo odónimo, pero, de momento, solo he podido averiguar que su origen es popular. 

Paralela a Večna pot, corre una vía estrecha para caminantes y ciclistas que se ha convertido en una de mis rutas preferidas para pasear con Iztok. Según Google Maps, recorremos 9,7 km alrededor del parque, siguiendo el sentido contrario a las agujas del reloj, a no ser que nos desviemos hacia el centro de la ciudad.

En un tramo de esta vía tomé las cuatro fotografías que he utilizado para realizar un gif. Con este mensaje visual «hipnótico» y a la vez simbólico quizás pueda acallar, durante un instante, ese runrún tan tóxico que propagan las pantallas... 
                 y regalar un poquito de serenidad y esperanza.

Vesel Božič · Merry Christmas · Buon Natale · Bon Nadal · Feliz Navidad

Tallers d’hivern

Durant el trimestre «gener-març» de 2023, em podreu trobar impartint aquests tallers d’història i art al Centre Cívic Cotxeres-Casinet de Sants.

Constantinòpolis, Ravenna i Venècia. L’Imperi Romà d’Orient 

Dijous, 18.00-19.30 h.

La fundació de la «Segona Roma», l’adopció del cristianisme com a única religió i el projecte polític de Justinianus canviarien el rumb de l’Imperi i l’evolució de la nostra civilització. Constantinòpolis va succeir a Roma com a Urbs Imperial i a Alexandria com a laboratori cultural -i artístic- del Mediterrani. Mentre Occident es submergia en un procés marcat por la irrupció de les aristocràcies germàniques i la decadència de les ciutats, Venècia i els seus mercaders varen jugar un paper transcendental, en mantenir viu el comerç amb Orient i actius els vincles culturals amb la metròpoli de la Cristiandat.   


El Triomf de l’Art. Europa 1550-1750

Dimarts, 18.00-19.30 h.

Les grans escenografies arquitectòniques i el realisme dramàtic de les arts plàstiques varen ser la resposta més enginyosa de la Roma dels Papes a la iconoclàstia protestant. En aquell temps convuls, Roma es va consagrar com el gran centre innovador de l’arquitectura i l’escultura europees, mentre els artistes 
dels Països Baixos desenvolupaven els 
nous gèneres pictòrics al servei 
d’una burgesia precursora del comerç de l’art.

El bosque encantado

«Tal vez estés buscando en las ramas   
aquello que sólo se puede encontrar en las raíces.»
 Rumi  

A dos días de la gran noche mágica, Iztok y Cvetka me han llevado a pasear por un bosque encantado. Ellos buscaban setas, mientras yo dejaba mis sentidos a merced de los colores del otoño, de la luz, las fragancias, los susurros... 



Este pulmón verde es el parque paisajístico de Tivoli, Rožnik y Šišenski hrib, que disfrutan las gentes de Ljubljana que viven en sus alrededores. Hace ya quince años que mi vida gravita entre Barcelona y Ljubljana, y los paseos por este bosque son uno de los regalos que me aguardan a pocos metros de la casa de mis suegros.

El verano pasado consagré varias tardes a practicar «il dolce far niente» bajo un haya del jardín de Tivoli. Tendido en la hierba, con las manos y los pies en contacto con la Madre Tierra, y la vista perdida en los verdes y los azules, las cosas se ven de otra forma, sobre todo las que se enquistan en el corazón.

Una de aquellas tardes descubrí un gorrión sobre una de las raíces del haya. Me pareció que me observaba y yo permanecí inmóvil. Otro día cruzó muy cerca un conejo. Las ardillas me distrajeron en diversos momentos con sus idas y venidas por las ramas, y saltando a otros árboles cercanos. De regreso a casa de mis suegros, por uno de los caminos que serpentean el bosque, he visto ciervos. Esta vez he podido contemplar una salamandra, que ha tenido la amabilidad de dejarse fotografiar.

Desde niño, los castillos, las ciudades históricas y las catedrales han sido mi pasión. El tiempo que he pasado en el bosque está cambiando mi manera de observar el mundo. Mi única identidad, la única identidad posible de los seres humanos solo puede ser sentirse parte de esta diversidad extraordinaria... y protegerla.























































































«To me, nature is sacred. Trees are my temples and forests are my cathedrals.»
Mikhail Gorbachev

Tallers de tardor

Durant el trimestre «octubre-desembre» de 2022, em podreu trobar impartint aquests tallers al Centre Cívic Cotxeres-Casinet de Sants.


Roma. El bressol de la nostra civilització 

Dijous, 18.00-19.30 h.

Ens remuntem 2775 anys enrere, per a conèixer el context de la fundació de Roma i seguir la seva evolució de ciutat-estat a metròpoli imperial. Relacionarem el curs dels esdeveniments històrics amb l’evolució política, la vida quotidiana, unes arts plàstiques profundament influïdes per les creacions hel·lèniques, i la gènesi d’una manera de pensar i projectar l’arquitectura genuïnament romana, punt de partida dels successius estils europeus.

El Renaixement y el somni d’un Nou Món

Dimarts, 18.00-19.30 h.

Tot just fa cinc segles, l’informe de la primera circumnavegació arribava a mans d’un Emperador romà educat en els valors i els ideals de l’Humanisme, i nodrit amb un imaginari creat pels millors artistes del Renaixement. Comencem el nostre viatge virtual a la Florència del Quattrocento, cercant les claus d’aquell moviment cultural que va cercar en la Roma imperial i en la Grècia clàssica els fonaments per transformar les arts, l’arquitectura, les ciutats i, també, la societat i la política d’Occident, a punt de fer el salt al Nou Món.

Els orígens monàstics de Londres i Edimburg

Quin paper van tenir els monjos, amb la complicitat dels Reis anglesos i escocesos, en l’origen i la configuració urbanística de Londres i Edimburg? 
I en la capitalitat dels reialmes britànics?

Imparteixo aquesta classe oberta a la Facultat Antoni Gaudí FHEAG
Divendres, 16 de setembre de 2022, a les 11.15 h. 










Correu de contacte (places limitades): web@edusantpacia.cat 

Foto: St James’s Palace, Westminster (10.09.2022) © Daniel Leal / AFP 

Del Romanticisme a l’Era Victoriana.
El gresol de la modernitat

Durant el curs 2022-23 imparteixo aquesta assignatura dins del Programa Universitari de Gent Gran de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull.

La nostra forma de contemplar l’art i el concepte de Patrimoni cultural es varen definir entre el Romanticisme i l’Era Victoriana. Els literats romàntics varen rescatar de l’oblit aquell llarg període mal anomenat «medieval», però també el varen idealitzar, tot nodrint la imaginació d’artistes i arquitectes. De la Gran Exposició de Londres de 1851 -la primera cita planetària!- sorgiria la idea de crear el primer museu que aplegués les creacions dels artistes juntament amb les dels dissenyadors industrials, i la inspiració del moviment Arts and Crafts.
Una de les sessions d’aquesta assignatura serà una visita a la col·lecció vuitcentista del MNAC.


Horari: dilluns, de 17.45 a 19.00 h. | 1r quadrimestre «oct. 2022-gener 2023»

Suscribirse a: Entradas (Atom)