Emporion, Emporiæ, Empúries... va ser el cordó umbilical que va connectar aquestes terres amb el món hel·lènic i amb Roma, bressol de la nostra civilització.
Amb el grup d’Humanitats en una domus de l’Emporiæ romana (2008).
Vista del paisatge espectacular on es va fundar Sant Pere de Rodes.
Feia molts segles que Emporiæ havia deixat de ser un municipi romà, quan els monjos benedictins varen aixecar un monestir dedicat al «Príncep dels Apòstols» en aquest indret de l’antiga Marca Hispànica. En l’arquitectura i en la litúrgia d’aquesta «ciutadella espiritual» es varen celebrar els víncles seculars amb la mare Roma.
Amb el grup d’Humanitats a l’església monàstica de Sant Pere de Rodes.
En la nau central de l’església abacial de Sant Pere de Rodes reviu i s’actualitza el llenguatge arquitectònic de l’antiga Roma, tot evocant els espais monumentals de les termes imperials de la Urbs, tal com es pot comprovar en la imatge inferior.
El frigidarium de les Termes de Dioclecià, a Roma, arranjat al segle XVI per a convertir-se en la basílica de Santa Maria degli Angeli.
Sant Pere de Rodes
En l’Arc de Constantí i en la façana de l’Amfiteatre Flavi podem veure la teoria arquitectònica romana que varen seguir els constructors de Sant Pere de Rodes.
OLIVER-BONJOCH, J.; “De les primeres basíliques cristianes i de Sant Pere de Rodes”, Analecta Sacra Tarraconensia, Vol. 77 (2004), p. 5-16.