Al voltant del llac de Banyoles, en un indret on s’ha documentat la presència humana des de temps immemorials, l’església de Santa Maria de Porqueres és un testimoni de la continuïtat del llegat cultural romà. En aquest petit i bell temple cristià es varen reinterpretar models arquitectònics generats a la Roma imperial: l’arc de triomf, la basílica i els espais de planta central.
L’absis de Santa Maria de Porqueres reprodueix les plantes polilobulades que, deu segles abans, s’havien assajat a la vil·la que l’August Emperador Hadrianus va construir prop de Tibur.
 |
| Al pont de Besalú amb el grup d’Humanitats, l’estiu de 2009. |
A Besalú el temps es va aturar molt aviat, en no tenir continuïtat l’ambiciós projecte urbà dels seus comtes.
Al call de Besalú vàrem visitar el micvé.
L’església monàstica de Sant Pere de Besalú és un exemple notable de l’arquitectura d’aquesta època i, també, l’edifici que millor expressa les aspiracions de la família comtal per al seu projecte de ciutat.
Al final de la nau central, el ritme auster i solemne dels pilars contrasta amb l’esveltesa i la «transparència» de l’absis. Una altra «cita» de l’arquitectura romana, concretament del tipus d’edifici de planta central amb deambulatori, desenvolupat a la rotonda del Sant Sepulcre de Jerusalem o al Mausoleu de la Princesa Constantina a Roma.
