... de l’any del confinament, l’Iztok m’esperava a Ljubljana. La innocentada va ser pagar el suplement per tal d’assegurar-me un seient amb finestra en un vol on només érem cinc passatgers. Els altres quatre estaven tots a primera fila, i jo tot sol prop de la cua, per tal que l’ala dreta de l’avió no em tapés les vistes sobre Venècia.
Camí de Ljubljana, tot just quan deixàvem enrere el paisatge mediterrani i entràvem a Centreeuropa, va començar a nevar. En arribar, l’Iztok em va regalar una passejada per la ciutat vella abans de confinar-me una setmana a casa dels seus pares, seguint les indicacions del govern eslovè; el temps just per a poder sortir a fer-me la pcr obligatòria per a embarcar en el vol de tornada a Barcelona.
Enguany he rescatat els curts i les fotografies que vaig prendre durant la passejada, mentre l’Iztok protegia l’objectiu de la meva càmera amb el paraigües, i he muntat el petit vídeo que comparteixo amb tots vosaltres per a felicitar-vos el Nadal.
El Día de los Inocentes del año del confinamiento, Iztok me esperaba en Ljubljana. La inocentada fue pagar el suplemento para asegurarme un asiento con ventana en un vuelo donde solo éramos cinco pasajeros. Los otros cuatro estaban todos en primera fila, y yo solo cerca de la cola, para que el ala derecha del avión no me tapara las vistas sobre Venecia.
Camino de Ljubljana, justo cuando dejábamos atrás el paisaje mediterráneo y entrábamos en Centroeuropa, empezó a nevar. Al llegar, Iztok me regaló un paseo por la ciudad vieja antes de confinarme una semana en casa de sus padres, siguiendo las indicaciones del gobierno esloveno; el tiempo justo para poder salir a hacerme la pcr obligatoria para embarcar en el vuelo de regreso a Barcelona.
Este año he rescatado los cortos y las fotografías que tomé durante el paseo, mientras Iztok protegía el objetivo de mi cámara con el paraguas, y he montado el pequeño vídeo que comparto con todos vosotros para felicitaros la Navidad.