Creo que Jesús consagró su vida a abrir los ojos de su gente y liberarlos de la tiranía del Sanedrín, a enseñarlos(nos) a ser libres y a buscar un camino luminoso de salida de aquella prisión de «verdades» incuestionables, para encontrar en el Amor el único método posible para crecer y trascender. Y murió, inevitablemente, a manos de aquellos que se sintieron amenazados por sus palabras, porque hacían peligrar su estatus y sus privilegios.
Por eso, estremece ver como el mensaje liberador de Jesús ha sido traicionado y secuestrado tantísimas veces, a lo largo de los siglos hasta el día de hoy, por personajes siniestros que, incomprensiblemente, han sido capaces de construir, una y otra vez, un nuevo laberinto de normas y rituales en el que querrían encerrarnos a todos. Todas las generaciones han producido y producen individuos con vocación de inquisidores, que se sienten cómodos en la oscuridad de sus sepulcros mentales porque desconocen qué es amar, y se juntan para censurar, condenar e, incluso, agredir a todos los que no no-sentimos como ellos y, por lo tanto, tampoco podemos pensar como ellos.
Felices, pues, estos tiempos, los nuestros, y esta tierra, nuestra Europa, donde no hay lugar para los inquisidores, aunque desde sus madrigueras virtuales sigan haciendo todo el mal que pueden. Contra ellos, nada mejor ni más eficaz que unas palabras del apóstol Pablo que, precisamente, ellos son incapaces de entender:
Tener amor es saber soportar, ser bondadoso;
es no tener envidia, no ser presumido, orgulloso, grosero o egoísta;
es no enojarse ni guardar rencor;
es no alegrarse de las injusticias, sino de la verdad.
Tener amor es sufrirlo todo, creerlo todo, soportarlo todo.
1 Corintios 13,4-7
![]() |
Escena de la película Life of Brian de Monty Python. |
Crec que Jesús va consagrar la seva vida a obrir els ulls de la seva gent i alliberar-los de la tirania del Sanedrí, a ensenyar-los(nos) a ser lliures i a cercar un camí lluminós de sortida d’aquella presó de «veritats» inqüestionables, per a trobar en l’Amor l’únic mètode possible per a créixer i transcendir. I va morir, inevitablement, a mans d’aquells que se sentiren amenaçats per les paraules de Jesús, perquè feien perillar llur estatus i privilegis.
Per això, fa feredat veure com el missatge alliberador de Jesús ha estat traït i segrestat tantíssimes vegades, al llarg de segles fins el dia d’avui, per personatges obscurs que, incomprensiblement, han estat capaços de construir, un i un altre cop, un nou laberint de normes i rituals en el qual voldrien tancar-nos a tots. Totes les generacions han produït i produeixen individus amb vocació d’inquisidors, que se senten còmodes en la foscor dels seus sepulcres mentals, perquè desconeixen què és estimar, i s’ajunten per a censurar, condemnar i, fins i tot, agredir a tots els qui no no-sentim com ells i, per tant, tampoc podem pensar com ells.
Feliços, doncs, aquests temps, els nostres, i aquesta terra, la nostra Europa, on no hi ha lloc per als inquisidors, tot i que des dels seus caus virtuals segueixin fent tot el mal que poden. Contra ells, res millor ni més eficaç que unes paraules de l’apòstol Pau que, precisament, ells són incapaços d’entendre:
El qui estima és pacient, és bondadós;
el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós,
no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja;
no s’alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat;
tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
1 Corintis 13,4-7