En aquest viatge vam recórrer algunes ciutats i poblacions de Toscana i Umbria que exemplifiquen les diverses etapes del procés de revitalització urbana que, de les cendres de l’Imperi Romà, va fer ressorgir una nova Europa.
Dissabte 31 de març de 2012.La façana de Leon Battista Alberti per a Santa Maria Novella, inspirada per la de San Miniato al Monte, és considerada com un manifest programàtic de l’arquitectura del Renaixement italià.
A la Piazza della Signoria, vam evocar la lluita dels ciutadans florentins per les seves institucions democràtiques, simbolitzada per l’imponent palau que van construir-hi per a allotjar-les, per la grandària de l’espai públic arrabassat a l’aristocràcia, i pel cos heroic del David de Michelangelo.
Diumenge 1 d'abril.Tres segles abans de l’inici «oficial» del Renaixement, els constructors del Baptisteri de la Catedral de Florència i de San Miniato al Monte mantenien ben viu el llenguatge arquitectònic de la Roma Imperial, alhora que incorporaven el llenguatge visual cristià desenvolupat a l’òrbita de Constantinoble.
Vista des del Piazzale Michelangelo,Florència triomfa com a ideal de ciutat.
El paisatge de la Toscana a tocar del centre urbà de Florència.
Dilluns 2 d'abril.Durant segles, peregrins i mercaders varen travessar San Gimignano de punta a punta per l’antiga Via Francigena, sota l’atenta vigilància de la gran torre comunal.
Havent entrat per la porta de San Giovanni, explicant els orígens de San Gimignano com a escala comercial en la Via Francigena, així com el context històric que va motivar la construcció de les torres, veritables castells urbans, des de les quals l’aristocràcia es va enfrontar a les reivindicacions polítiques de la burgesia.
Les altes torres de San Gimignano
ara només competeixen amb els xiprers de la Toscana.
Dimarts 3 d'abril. A la Piazza dei Miracoli de Pisa cristal·litzà l’època daurada d’una de les primeres ciutats europees en renéixer. Tal com havia fet August amb Roma -que la va trobar de fang i la va deixar de marbre, els pisans aixecaren un conjunt monumental de marbre que havia d’expressar llur voluntat de prendre el relleu de la Roma imperial. El Pantheon, les basíliques romanes i l’Amfiteatre Flavi -il Colosseo- varen inspirar als constructors del Baptisteri, la Catedral i la Torre de Pisa.
Dimecres 4 d'abril.A la Basílica de Sant Francesc d’Assís, els millors artistes del Duecento i el Trecento varen traduir en imatges la vida de l’home que va portar llum a una església enfosquida per una jerarquia decadent i corrupta, i va sintonitzar amb les inquietuds espirituals de les poblacions urbanes d'Europa occidental.
El laberint medieval d’Assisi conserva molts dels seus edificis antics.
El perfil esglaonat d’Assisi i la plana de la Umbria,
des de la plaça que hi ha davant del Convent de Santa Chiara.
A la petita església de San Damiano, que varen reconstruir Francesc i els seus companys, encara es respira el caliu de les primeres fraternitats de framenors i de dames pobres (clarisses).
El sol s’anava apagant molt lentament, mentre enfilàvem el camí que porta del conventet de San Damiano a Assisi. En aquest paisatge tan paradisíac, i tan mediterrani, tot distingint entre les oliveres el campanile de Santa Chiara i la Rocca Maggiore, era inevitable pensar que aquesta terra va inspirar l'espiritualitat de Francesc d’Assís.
Amb les últimes llums del dia,
Assisi resplendeix com la “nova Jerusalem” europea.
Dijous 5 d'abril. Il Campo de Siena és l’hemicicle de la democràcia que els sienesos varen assajar entre el segles XIII i XIV. La monumentalitat del Palazzo Pubblico i l’alçada impressionant de la Torre del Mangia són proporcionals a la ferma voluntat dels ciutadans de Siena d’assolir un sistema de govern que assegurés la pau i la prosperitat a la seva ciutat-estat, una nova Atenes enmig del trencaclosques de la Itàlia medieval.
En l’exuberància de la Catedral
els sienesos van exhibir el prestigi de la seva ciutat.
Divendres 6 d'abril.Al Convent de San Marco, la contemplació de les pintures de Fra Angelico pot esdevenir una experiència mística.
Havent dinat, ens vam anar aplegant sota el Perseu de Benvenuto Cellini, a la Piazza della Signoria, per anar a la Galleria degli Uffizi, darrera fita del nostre viatge.