L’art té a veure amb la dimensió espiritual de l’ésser humà des del principi dels temps. Aquelles primeres creacions humanes que nosaltres identifiquem com a obres d’art, varen ser realitzades per a procurar una imatge als primers pensaments abstractes que anaven sorgint en la ment dels nostres avantpassats, quan començaren a fer-se preguntes i a cercar respostes. En l’instant precís en què, sense ser-ne conscients, començaven a transcendir i a interpretar la realitat que percebien amb els sentits, varen començar a diferenciar-se dels altres primats.
Des de llavors, la tasca dels artistes ha estat i és la de traduir conceptes i idees a un llenguatge que pogués ser copsat directament pels nostres sentits i assimilat com una emoció, abans de ser racionalitzat per la nostra ment. Convertir una idea o un sentiment en quelcom tangible; en una imatge, en una successió de sons harmònica, o inclús en un sabor o una olor; aquesta és la funció de l’art i la tasca prodigiosa dels artistes. Per això crec que la funció dels professors d’Història de l’Art hauria de ser ajudar els altres a despertar, a obrir els porus dels sentits, i ensenyar a utilitzar-los com els nostres avantpassats, per a connectar directament amb el llenguatge artístic. Aprendre a apreciar l’art significa, doncs, aprendre a observar, a obrir bé els ulls i a veure, a escoltar, a palpar i, també, a olorar i a assaborir.
Al llarg de segles, molts artistes han creat obres per a provocar emocions que desvetllessin en l’ànima de qui les contempla l’anhel de transcendir, com la pintura mural que mostra la fotografia que il·lustra aquest text. Va ser realitzada per l’artista Phoebe Anna Traquair (Dublin 1852-1936) a l’interior d’una església d’Edinburgh: Catholic Apostolic Church, a East London Street. Representa el moment en què un àngel va a alertar a les deu verges (Mateu 25,1-13) i simbolitza el despertar de l’esperit.
Article publicat a Creure i Saber, número 2 (Desembre, 2014).